Enganxats

Mic­hael Dickin­son és el fun­da­dor anglès de la branca turca de l'stuckisme, un movi­ment artístic inter­na­ci­o­nal dedi­cat a la pro­moció de l'art figu­ra­tiu. El 2007, Dickin­son va expo­sar un qua­dre en què el pri­mer minis­tre turc, Tayyip Erdo­gan, surt amb un cos de gos que porta una cor­retja amb els colors de la ban­dera nord-ame­ri­cana. L'artista va haver de fugir de Tur­quia per evi­tar que l'empre­so­nes­sin durant un mínim de dos anys. El mes pas­sat, el còmic ale­many Jan Böher­mann va lle­gir un poema al canal de tele­visió ZDF en què, entre d'altres coses, acu­sava Erdo­gan de mal­trac­tar els kurds i ser addicte a la por­no­gra­fia infan­til. És pos­si­ble que Böher­mann sigui pro­ces­sat, ja que una llei ale­ma­nya anti­quada pro­hi­beix els insults públics a caps d'estat estran­gers. Ambdós inci­dents han donat peu a debats inten­sos sobre si exis­teix o no el dret a insul­tar una per­sona deter­mi­nada; en aquest cas, un diri­gent auto­ri­tari que té les mans xopes de sang, però una per­sona, al cap i a la fi. Aquí, per con­trast, es veu que no es pot ni insul­tar un mise­ra­ble lli­bre escrit a 28 mans fa 38 anys. Empar Moli­ner en va cre­mar un facsímil (par­ci­al­ment) a TV3 i per poc que no la por­ten de dret als jut­jats, a més d'insul­tar la seva per­sona públi­ca­ment a tort i a dret. Si la cen­sura exer­cida pels governs turc i ale­many era una bes­ti­esa, la que ha patit la Moli­ner es pot resu­mir amb un mot tan anglès com intraduïble: bulls­hit; que els de la CCMA farien san­ta­ment de bus­car al dic­ci­o­nari, avui mateix, si pot ser.