Opinió

Keep calm

Tic-tac

Cal afegir-hi un aspecte provat científicament: el final és determinant per a la percepció d'una experiència

Per què diem tic-tac si és evi­dent que sen­tim tic-tic? Els rellot­ges van fent el seu tic-tic, però els humans neces­si­tem seqüències que comen­cin i aca­bin i volem sen­tir tic-tacs. A par­tir d'aquesta reflexió un crític lite­rari va escriure un lli­bre molt influ­ent (El sen­tit d'un final) i va con­cloure que els humans inter­pre­tem el món en ter­mes de prin­ci­pis i finals. Estem pro­gra­mats –o som addic­tes– al con­cepte de tan­ca­ment. Els con­tes infan­tils, o les històries que expli­quem, són estruc­tu­res nar­ra­ti­ves d'inici-com­pli­cació-desen­llaç. I encara cal afe­gir-hi un aspecte pro­vat científica­ment: el final és deter­mi­nant per a la per­cepció d'una experiència. Algú ha estat escol­tant una mera­ve­llosa sim­fo­nia durant vint minuts, però al dar­rer moment de la gra­vació se sen­ten uns xer­rics estri­dents. De seguida dirà: “Aquest soroll hor­rorós m'ha espat­llat la sim­fo­nia!” Men­tida. Ha pas­sat vint minuts deli­ci­o­sos, però el que li ha espat­llat el soroll ha estat la “memòria” del que ha vis­cut. Passa el mateix quan l'experiència és de natu­ra­lesa des­a­gra­da­ble. Està ben demos­trat que els finals són deci­sius en la per­cepció del dolor. Un exem­ple uni­ver­sal és el de les dones en un part: els dolors inso­fri­bles s'esbor­ren gràcies al final feliç. A Hollywood ente­nien tan bé el valor con­so­la­dor i gra­ti­fi­cant dels finals que no es des­cui­da­ven mai de dei­xar-ho ben clar amb el famós “The End” a la pan­ta­lla. Què se n'ha fet d'aque­lla redundància encan­ta­dora? Ja sé que l'època dels finals feliços ha pas­sat de moda i ara el més tonto fabrica un final obert, però no cal obli­dar que fins i tot les nar­ra­ti­ves més expe­ri­men­tals juguen amb l'expec­ta­tiva d'un punt de tan­ca­ment que es va pos­po­sant i que, per això, va ali­men­tant l'interès del lec­tor. I doncs, si vostè ha arri­bat fins aquí, com ho farem per aca­bar aquesta columna de manera que el final li'n deixi un bon record? N'hi haurà prou dient que per més que els rellot­ges facin tic-tic nosal­tres, fidels a les essències, segui­rem sen­tint tic-tac?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia