Setciències

L'escrip­tor Javier Marías Franco, mem­bre de la RAE, odia els ani­mals. Ho declara a “Per­ro­latría”, un text sinis­tre on diu que “això dels drets dels ani­mals és un des­propòsit”, que qui té bèsties a casa és imbècil i que els gos­sos són armes de des­trucció. El llas­timós Marías només és un autor en declivi que repa­pi­eja. La cosa can­via –i molt– quan els pro­fes­si­o­nals es foten de peus a la galleda per par­tida tri­ple. Assis­tim a la pro­pa­gació d'aban­do­na­ments dia­ris de cadells, una altra síndrome de la reducció men­tal dels “humans”. Seguei­xes un parell o tres de pro­tec­to­res a Face­book. Cada dia t'enfron­tes a molts cadells que han que­dat sense llar.
De totes, una imatge et roba el cor i
el poc seny que encara et queda. La gateta, però, es troba en un cen­tre vete­ri­nari que la cus­to­dia al cos­tat
de la seva mare i els seus ger­mans. Esti­mes els ani­mals, i vols donar una bona vida a aquest parell d'ulls blaus que t'han tret la son. Arri­bes al cen­tre com mis­ter Mars­hall: rebuda fes­tiva, ins­tal·laci­ons poli­des, gateta espe­rant-te, il·lusió. Té dos mesos, està sana i ja menja sola, et diu la titu­lar. Te l'arri­mes al pit perquè senti el nou batec que li farà de sos­tre. Fas dis­pendi per gra­ti­tud: com­pres men­jar, collar i trans­port. Al cap d'uns dies, has de córrer: la mixeta res­pira fatal i no s'apropa al men­jar perquè no en sap. Voles al teu vete­ri­nari de con­fiança: la gateta exhi­beix un parell
de tes­ti­cles, no té més de qua­tre set­ma­nes i pateix pneumònia. Avi­ses del virus la pri­mera vete­rinària, pen­ses en els altres gatets. La molt setciències encara t'aco­llona amb un tri­bu­nal d'experts per fixar el sexe del gat. De Joseps, Joans i ases...