Circ Màxim

Circ Màxim. 16 de juliol del 2016. Més de 2.000 anys després, al prin­ci­pal estadi on es feien les car­re­res de qua­dri­gues de l'antiga Roma, aquell imperi que encara explica Europa, con­jun­ta­ment amb l'herència d'Ate­nes i Jeru­sa­lem, hi actua Bruce Springs­teen, un dels refe­rents del show busi­ness del nou imperi. Tot un símbol. De l'Imperi Romà a l'impe­ri­a­lisme nord-ame­ricà. Tots dos al divan del psi­quia­tre. Roma és La grande bellezza, la pel·lícula de Paolo Sor­ren­tino en què el seu pro­ta­go­nista, Jep Gam­bar­de­lla, per­so­ni­fica l'Europa deca­dent que, sobre les cen­dres del que va ser, pretén viure encara com si el món no hagués can­viat. Però el món ha can­viat. I no només per la mul­ti­na­ci­o­nal del ter­ror que és l'isla­mo­fei­xisme. I no només per la crisi finan­cera. Aquesta Europa que corre el risc de ser un parc temàtic ple de turis­tes, no troba el seu lloc en el món perquè segueix en el seu nar­ci­sisme quan l'accés a l'eco­no­mia de mer­cat i a la força labo­ral de mili­ons de per­so­nes han decan­tat el cen­tre de gra­ve­tat econòmic cap a Àsia, on sí que els fills viuen millor que els pares. El món ha can­viat per la revo­lució tec­nològica i la robo­tit­zació, davant la qual Europa no ha sabut reac­ci­o­nar. Ho tenen millor els ame­ri­cans, però tam­poc la pàtria de Springs­teen, que va fer cam­pa­nya per Barack Obama, passa per un bon moment. El xoc dels tiro­te­jos de Dallas i Baton Rouge coin­ci­deix amb un Donald Trump a punt de ser nomi­nat a la con­venció repu­bli­cana, el par­tit de Lin­coln, penúltim pas per a un assalt a la Casa Blanca amb un dis­curs racista i xenòfob, expli­cat pels matei­xos motius que els popu­lis­mes a Europa. El 1980, Europa i EUA encara produïen dues ter­ce­res parts del PIB de la Terra. El cen­tre de gra­ve­tat de l'eco­no­mia era a l'Atlàntic. Ara és a Àsia. I va cap a la Xina. I la res­posta no és la por a l'immi­grant i a la glo­ba­lit­zació, sinó l'adap­tació. I la UE ha d'enten­dre que ha de ser amb més democràcia, menys burocràcia i més inno­vació, i no amb oli­go­po­lis i sous de misèria.