L'anacronisme monàrquic

Tot i la difi­cul­tat de l'inde­pen­den­tisme català de posar-se d'acord, hi ha un assumpte on tots coin­ci­dei­xen: la forma de govern. Tot­hom té clar que quan asso­lim la inde­pendència –que l'asso­li­rem– Cata­lu­nya serà una república. És pos­si­ble que tot­hom la con­si­deri la millor manera de gover­nar un país; altra cosa és que la fórmula monàrquica, en el cas català, perd per incom­pa­rei­xença. De fet, si avui ens toca aguan­tar Espa­nya és perquè amb la mort sense des­cendència del rei Martí I l'Humà es va extin­gir la dinas­tia com­tal del casal de Bar­ce­lona. La Corona d'Aragó, amb nosal­tres a dins, va anar a parar a mans dels Trastàmara cas­te­llans, després dels austríacs i, final­ment, coses de la vida, va reca­lar en el duc d'Anjou, el Borbó Felip V. La resta ja és cone­guda. Dar­re­ra­ment algú havia espe­cu­lat que una solució de con­sens amb la resta d'Espa­nya seria fer Felip VI monarca de Cata­lu­nya i Espa­nya o, fins i tot, que un fill de Felip VI s'ins­tal·lés a Cata­lu­nya i exercís de monarca. Hi ha gent amb mol­tes ganes de broma... La monar­quia espa­nyola no ens convé per múlti­ples motius. Pos­si­ble­ment el pri­mer per dig­ni­tat: qui va posar fi a la nos­tra per­so­na­li­tat jurídica per dret de con­questa va ser un Borbó. El segon, perquè la monar­quia és una ins­ti­tució cara i obso­leta, atès que en el marc par­la­men­tari no té poder exe­cu­tiu, afor­tu­na­da­ment, i les seves tas­ques es limi­ten a qua­tre for­ma­lis­mes i a repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal. Surt més barat un bon minis­tre d'Afers Estran­gers, segur. Final­ment, perquè el poble espa­nyol en el seu con­junt, i el català per la part que li toca, no van esco­llir aquesta monar­quia. La monar­quia espa­nyola actual és filla de la volun­tat política de Fran­cisco Franco, un dic­ta­dor que des­cansa en pau al Valle de los Caídos men­tre milers de les seves vícti­mes res­ten en fos­ses comu­nes no exhu­ma­des. Felip VI pot estar tran­quil, que Cata­lu­nya és un poble de pau i a Espa­nya no estan per fer el que, tal dia com avui de 1792, van fer els fran­ce­sos: empre­so­nar el rei Lluís XVI. Hi va estar poc, a la gar­jola, en cosa de mig any el van gui­llo­ti­nar.