Forjats en la resistència

Una de les grans qua­li­tats del poble català és la capa­ci­tat de resistència. Hem patit ocu­pa­ci­ons mili­tars, tant espa­nyo­les com fran­ce­ses; traïcions (el 1714 Angla­terra és la prin­ci­pal cul­pa­ble de la nos­tra der­rota a mans de Felip V); dic­ta­du­res –les de Primo de Rivera i Fran­cisco Franco–; intents d'anor­rear la nos­tra rea­li­tat lingüística i els nos­tres trets dife­ren­ci­als –Franco, la Loapa democràtica...-; polítiques per posar fi al nos­tre auto­go­vern –la política recen­tra­lit­za­dora del PP i l'esca­nya­ment finan­cer de l'espoli econòmic– i ara, en ple procés d'eman­ci­pació naci­o­nal, rebem tota mena d'ame­na­ces –exe­cu­ta­des amb cele­ri­tat pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal–. Mal­grat aquest odi vis­ce­ral a tot allò que és i repre­senta Cata­lu­nya, hem per­vis­cut. Els nos­tres símbols s'han enfor­tit i els nos­tres herois, que en tenim, roma­nen en el nos­tre ima­gi­nari, mal­grat que cer­tes polítiques que repre­sen­ten una falsa pro­gres­sia inten­ten fur­tar-nos la memòria i àdhuc d'insul­tar-la (no pot rebre cap altre qua­li­fi­ca­tiu l'intent del govern d'Ada Colau d'expo­sar dues escul­tu­res fran­quis­tes davant del Born). Tal dia com avui de l'any 897 moria una de les figu­res històriques cab­dals en la història de Cata­lu­nya i dels Països Cata­lans, Guifré el Pelós. Conta la lle­genda, prou cone­guda, que estant Guifré al seu llit de mort rebé del rei franc Car­les II el Calb un escut per al seu lli­natge. El rei va mullar els seus qua­tre dits en la sang del comte i els va pas­sar damunt del seu escut dau­rat. Nai­xia així l'escut de la casa de Bar­ce­lona: qua­tre bar­res de sang sobre un fons dau­rat. Més tard, la his­to­ri­o­gra­fia s'ha encar­re­gat de des­men­tir el mite fun­da­ci­o­nal, tot reco­nei­xent la rellevància històrica de Guifré, que va eixam­plar els com­tats cata­lans i en va repo­blar els aban­do­nats. També tal dia com avui però del 480 aC es lliu­rava la bata­lla de les Termòpiles, on 300 espar­tans i un gra­pat de sol­dats més es van enfron­tar a milers de per­ses fins a la mort. Els cata­lans no som espar­tans, però històrica­ment hem demos­trat una capa­ci­tat de resistència tan admi­ra­ble com la dels nobles espar­tans.