Volguda incomprensió

El mal que el fran­quisme va fer als repu­bli­cans espa­nyols i par­ti­cu­lar­ment als cata­lans no ha estat mai repa­rat. La Tran­sició va ser un exer­cici modèlic d'amnèsia col·lec­tiva: en part induïda, en part vol­guda. Perquè, ni que costi adme­tre-ho, a Espa­nya per­viu un fort subs­trat sociològic que porta molts ciu­ta­dans a com­bre­gar, encara avui, amb els ide­als del fran­quisme: la uni­tat d'Espa­nya; l'ide­ari de l'existència d'una nació espa­nyola; un cert ideal de gran­desa –que no es cor­res­pon amb la rea­li­tat–; un paper domi­nant de l'Església catòlica i un ide­ari econòmic esco­rat a la dreta, fins i tot quan han manat els soci­a­lis­tes. Com que gene­ra­ci­o­nal­ment no s'ha produït un relleu de l'alt fun­ci­o­na­riat fran­quista i els polítics espa­nyols no han moder­nit­zat els seus esque­mes men­tals, revo­lu­ci­ons com les que volia fer Pode­mos no eren via­bles, perquè neces­si­ten del PSOE i aquest con­ti­nua sent un par­tit pre­so­ner d'una con­cepció rància d'Espa­nya. Els més moderns es van que­dar a la Segona República... Men­tres­tant els perifèrics hem aguan­tat, fins que farts hem encès una seri­osa revolta però d'incert final. I avui ens tor­na­rem a encen­dre tot recor­dant que un 13 d'agost de 1940 la Ges­tapo va dete­nir el pre­si­dent Lluís Com­panys i el va lliu­rar a la justícia espa­nyola, que li va reser­var un judici sumaríssim que va aca­bar amb el seu afu­se­lla­ment. Han pas­sat 76 anys des de la seva detenció i no hem sen­tit ni una paraula de pene­di­ment; ni s'ha anul·lat el simu­la­cre de judici ni s'ha res­tau­rat la memòria del pre­si­dent de tots els cata­lans. Els espa­nyols fa temps que van deci­dir inde­pen­dit­zar-se dels cata­lans i van cons­truir un mur men­tal que no estan dis­po­sats a tra­ves­sar. Més encara, quan algú del seu ter­ri­tori prova de sal­tar aquesta tanca ideològica, intel·lec­tual, emo­ci­o­nal, li dis­pa­ren des de la caverna o des de les pri­me­res files d'algun dels par­tits naci­o­na­lis­tes espa­nyols. Tal dia com avui de 1961s'ini­ci­ava la cons­trucció del mur de Berlín. Va tri­gar 28 anys a caure. El que ens separa d'Espa­nya no caurà mai si abans no mar­xem i això fa que ens valo­rin.