El combat de les paraules

“L'art de la guerra es basa en l'engany.” Aquesta frase és extreta del lli­bre L'art de la guerra, de Sun Tzu, un estra­teg xinès del segle IV abans de Crist, i ara reproduïda per Daniel Arasa a través de la seva obra La bata­lla del Ebro a través de los par­tes de guerra, la prensa y la radio, de l'@edi­to­ri­al­gre­gal.

Infor­mar d'una guerra vol dir maqui­llar les dades a favor dels interes­sos de cada bàndol; vol dir, doncs, mani­pu­lar-les dins el con­text pro­pa­gandístic dels comu­ni­cats de guerra. La infor­mació de les cròniques té com a objec­tiu explícit o de rere­fons ele­var la moral de la mateixa rere­guarda.

Mal­grat que tant els repu­bli­cans com els naci­o­nals van recórrer a l'art de la guerra, és a dir, a l'engany, els “gua­nya­dors” van ser els naci­o­nals perquè, a banda de com­ba­tre amb les parau­les, també ho van fer amb un exèrcit ben pre­pa­rat i amb l'assistència dels exèrcits ale­many i italià. Molta gent, però, con­si­dera els repu­bli­cans ven­ce­dors morals de la bata­lla.

El 16 de novem­bre de 1938, després de 115 dies d'inten­sos com­bats, es dóna per aca­bada la bata­lla de l'Ebre, amb milers de morts i pre­so­ners. Fixem-nos, però, en el titu­lar del diari repu­blicà Tre­ball (13 de novem­bre de 1938) “Ni a l'Ebre, ni al Segre ni a Lle­vant. L'ene­mic no acon­se­gueix vèncer la resistència repu­bli­cana. I es venja assas­si­nant les dones i els infants de la nos­tra rere­guarda.” I ara en el titu­lar del naci­o­nal Dia­rio de Navarra (9 de novem­bre de 1938): “En los sec­to­res del Ebro, Levante y Segre, sufren los rojos pérdi­das ele­vadísimas, con­quis­tando nues­tras tro­pas en el Ebro las posi­ci­o­nes impor­tan­tes de la Sierra del Águila, haciéndo­les 486 pri­si­o­ne­ros, 140 en Levante y más de 500 en el Segre.”

En 4 dies de diferència (13 i 9 de novem­bre), hi ha un con­trast infor­ma­tiu monu­men­tal. ¿Quin diari men­teix? Pot­ser més que “men­tir”, cap dels dos no dóna una infor­mació glo­bal, i busca, com és lògic, aixe­car la moral de les rere­guar­des. Els naci­o­nals “no” ven­cen la resistència repu­bli­cana en ter­mes abso­luts, però sabem que està tocada i pràcti­ca­ment enfon­sada des de la pers­pec­tiva gene­ral de la guerra.

Avui, a 19 d'agost del 2016, i a Cata­lu­nya, afor­tu­na­da­ment ja no es lliu­ren com­bats mili­tars de deriva pri­mi­ti­vista, sinó com­bats de parau­les, pro­pa­gandístics, igual que l'any 1938. Si obrim titu­lars de dia­ris espa­nyo­lis­tes (“deriva sece­si­o­nista”, “rup­tura sepa­ra­tista”) i de dia­ris a favor del procés (“Junts pel Sí i la CUP rati­fi­quen les con­clu­si­ons del procés cons­ti­tu­ent”) cor­ro­bo­ra­rem que el con­trast ideològic con­ti­nua sent el mateix i fins i tot més radi­cal.

La missió de la majo­ria sobi­ra­nista al Par­la­ment de Cata­lu­nya no és pas vèncer l'“ene­mic” (Estat espa­nyol), sinó convèncer-lo dialècti­ca­ment, i convèncer l'exte­rior que no hi ha cap altra via que la del referèndum, tant si es vol com si no es vol.