Tossut que tossut

Després de lle­gir l'arti­cle d'opinió del Sr. Rufí del dia 19, encara veig més clar la mag­ni­tud de la tragèdia de tenir a l'alcal­dia de Tor­ro­e­lla de Montgrí una per­sona com ell. Ja ho sabíem, però hi ha regi­dors i regi­do­res que li ho han posat fàcil.

No n'ha tin­gut prou obte­nint l'alcal­dia de la manera que ho ha fet (amb la com­pli­ci­tat total d'UPM i L'EST), sinó que con­ti­nua amb la seva cre­uada par­ti­cu­lar per jus­ti­fi­car una acció injus­ti­fi­ca­ble, com és la sor­tida d'un govern per pro­moure i encapçalar una moció de cen­sura.

Tos­sut que tos­sut quan diu allò de decla­rar Tor­ro­e­lla de Montgrí com a “vila lliure de cor­re­bous”. Doncs cal recor­dar el que la moció diu i el que segons ell es va acor­dar en el ple: “decla­rar Tor­ro­e­lla de Montgrí com a vila lliure de cor­re­bous”, i expres­sar aquesta volun­tat mit­jançant la renúncia expressa a con­ti­nuar orga­nit­zant o col·labo­rant, direc­ta­ment, indi­rec­ta­ment o per omissió, amb cap tipus de festa o acti­vi­tat lúdica en què s'uti­lit­zin ani­mals vius com a objecte de diver­ti­ment.

No entenc la mania a obviar el text sen­cer de la moció. No ens hem d'ama­gar de res i ara aquest nou equip de govern que vol ser tan legal i democràtic veu­rem si dei­xarà de fer cap tipus de festa o acti­vi­tat lúdica en què s'uti­lit­zin ani­mals vius com a objecte de diver­ti­ment. Em refe­reixo a totes les fes­tes amb cavalls, gos­sos, ove­lles, coloms, etc...

Vaig tenir molt clar en el seu dia de dir que sí a totes les fes­tes amb ani­mals al nos­tre muni­cipi, perquè en cap d'aques­tes els ani­mals són mal­trac­tats. Aque­lla decisió d'interès gene­ral em va por­tar a rebre crítiques i a la moció de cen­sura pel motiu que ERC deia: “...no com­plir un acord de ple...”

Ara veu­rem què farà JUNTS-ERC-UPM-L'EST (i amb el suport de la CUP) de cara al futur: com­pli­ran la moció o con­ti­nu­a­ran inter­pre­tant-la i dient excu­ses de mal paga­dor?

Resulta que ara les tra­di­ci­ons cata­la­nes muten, gran expressió d'un alcalde d'ERC. Les tra­di­ci­ons són això, tra­di­ci­ons, i un país no pot obli­dar qui som i d'on venim. Agradi o no agradi, Cata­lu­nya té les seves tra­di­ci­ons i de cara a una Cata­lu­nya inde­pen­dent no podem obviar qui som i què som, en tots els aspec­tes. Si volem crear una Cata­lu­nya fictícia i a gust de qua­tre, no anem bé. Si una cosa té de gran valor el nos­tre país és la nos­tra gent i la nos­tra àmplia cul­tura. Tant se val d'on vénen o venim, si del nord o del sud, la riquesa social i cul­tu­ral de Cata­lu­nya és el gran bagatge que podrem apor­tar com a base sòlida a la futura Cata­lu­nya inde­pen­dent. Si con­ti­nuem divi­dint soci­al­ment i cul­tu­ral­ment la nos­tra gent, mai acon­se­gui­rem ser un país lliure.

Ara més que mai hem de sumar i no divi­dir, i acci­ons com la de JUNTS-ERC-UPM-L'EST aquí al nos­tre muni­cipi ens por­ten a un debat estèril que l'únic que fa es jus­ti­fi­car la seva acció de govern.