De l'excepció a la norma

Si és cert, com van dir en la pre­sen­tació de diu­menge, que el nou Movi­ment d'Esquer­res (Mes) ja té presència en més de dos-cents muni­ci­pis cata­lans, la pri­mera pre­gunta que et ve al cap és: així, qui que­darà al PSC? No pas només perquè sig­ni­fi­qui que Mes sigui pre­sent en més d'una de cada cinc pobla­ci­ons, sinó perquè el reguit­zell de bai­xes del PSC és cons­tant i amb noms sig­ni­fi­ca­tius. Tot ple­gat deixa la situ­ació en un nivell esperpèntic que hau­ria de fer que es plan­te­ges­sin mol­tes coses. Com a Girona, un feu amb majo­ries abso­lu­tes i alcal­dies incon­tes­ta­bles, on han que­dat amb un sol repre­sen­tant després de la fuga de la resta. Un cas que ara com ara pot ser excep­ci­o­nal però que, si no es can­via de pressa la dinàmica, pot esde­ve­nir norma.