Jugant a esquivar la catàstrofe

Negligència, des­cuit, desídia, abandó, manca d'interès, falta de diners o la mala fe de no moure ni un dit per Cata­lu­nya ni per les seves neces­si­tats. Sigui per un motiu o per tots ple­gats, el que ha pas­sat amb el TAV a Girona no és només inad­mis­si­ble, com diu el con­se­ller Vila. Es tracta d'una poti­ne­ria tan gran que seria lleig de qua­li­fi­car com toca. Perquè, de nou, es juga a la ruleta russa i, el que està en joc, és la vida de les per­so­nes que con­fien en un mitjà públic, que està diri­git per per­so­nes que menys­preen, amb una super­fi­ci­a­li­tat que espar­vera, les rei­vin­di­ca­ci­ons del ter­ri­tori i que, amb gran inconsciència, es pre­nen la lli­ber­tat de jugar amb foc i anar esqui­vant la catàstrofe. Quan en rea­li­tat només es tracta de tapar un forat per on s'escola l'aigua.