La grossa

L'home que va des­co­brir les res­tes del Born, Albert Gar­cia Espuche, ens ha fet saber que, al con­trari del que es diu, la pri­mera lote­ria ofi­cial espa­nyola no va ser la pro­mo­guda per Car­les III el 1764. No, amics con­tri­bu­ents. La pri­mera grossa es va orga­nit­zar a Bar­ce­lona el 1700. I la cosa devia venir de lluny perquè, en els docu­ments tro­bats a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya i a l'Arxiu Històric de la Santa Creu i de Sant Pau, no es parla de cap invent nou. Els bar­ce­lo­nins, i els habi­tants de la resta del país, ja eren molt afi­ci­o­nats als jocs d'atzar. Fins i tot la lote­ria del 1700 s'havia de sor­te­jar amb dos glo­bus gira­to­ris, un amb els números i l'altra amb els pre­mis, i els havien de can­tar dos nens tri­ats entre dotze. Els sona?

El pro­blema va ser que un altre atzar es va cre­uar pel mig i Car­les II va morir sense des­cendència. Bé, va morir sense des­cendència perquè era estèril. I, de fet, si els seus avant­pas­sats hagues­sin triat la pare­lla a l'atzar i no entre la família, pot­ser l'últim Àustria no hau­ria sigut tant nyi­cris, ens hauríem estal­viat una guerra i l'Hos­pi­tal de la Santa Creu hau­ria rebut els diners que li havia de des­ti­nar aque­lla lote­ria. Ara que, posats a ima­gi­nar distòpies inqui­e­tants, també hau­ria pogut pas­sar que, en lloc de niños de San Ilde­fonso, el sor­teig el fes­sin ara nens de Can Colapi, que el calb de la lote­ria fos el Xavi Coral i que la història del “bar de Anto­nio” passés al res­tau­rant de la Mercè Riera. Sort que la ter­mo­dinàmica i el joc, que diria el pro­fes­sor Ser­rano, ens ha por­tat l'Elsa Artadi, que ha tan­cat el cer­cle amb ima­gi­nació i va ras­cant mer­cat a Cristóbal Mon­toro a bene­fici de Benes­tar Social. En fi, que som tan afi­ci­o­nats, els cata­lans, a llu­mi­ne­tes i quin­tos, que pro­poso a Mas i Jun­que­ras que recu­pe­rin la insa­cu­lació i que el dia de la grossa triïn per sor­teig si fan una llista, dues o tres-cen­tes i, posats a fer, qui en forma part.