Sobretaula

Volia dedi­car el Keep calm a Mas i Jun­que­ras. Fins i tot tenia títol: “Pal·las i el cen­taure”. Res, un ona­nisme men­tal. El cas és que tenia pen­sat això, però l'habi­tant d'aquesta columna els dijous, el Jofre Llom­bart, va fer un edi­to­rial ahir a El món a RAC1 –davan­tal, en diuen– digne dels Manel. Un retrat cos­tu­mista de la sobre­taula del Nadal. Tipus “va arri­bar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar espe­cial...” I va expli­car que al seu domi­cili, que és casa de peri­o­dis­tes, aquest any no es va par­lar d'El Tema. Més aviat d'una nina de Fro­zen i del de la cua. A la tarda, escol­tant el Versió RAC1 vaig cons­ta­tar que a casa dels Clapés, que també són peri­o­dis­tes, el tema estre­lla va ser Podem. I després vaig recor­dar que a casa, on l'únic rar (volia escriure raru, però no es pot) sóc jo, tam­poc vam par­lar de la cosa. De la cor­rupció sí. Molt. I, és clar, lla­vors sem­pre apa­reix Podem. I entre els amics, cap dels quals afor­tu­na­da­ment es dedica al peri­o­disme, hem par­lat de cor­rupció, de la gran i de la petita, o de les cose­tes que fan els ajun­ta­ments ara que vénen elec­ci­ons. En fi, que això té el valor des­crip­tiu que té, però sigui per la bai­xada d'adre­na­lina, per salut men­tal o pel que sigui, el momen­tum és de Podem. I ja en prendrà nota qui vul­gui. Tot ple­gat m'ha fet pen­sar que
diu­menge, anant a El club de la mit­ja­nit del Pere Esco­bar a Cata­lu­nya Ràdio (que, per cert, també té pare­lla peri­o­dista, cosa que em comença a fer sos­pi­tar seri­o­sa­ment que només ens aguan­tem entre nosal­tres) vaig pas­sar per dos peat­ges. I a cada bar­rera, un cotxe dife­rent, d'aquells que se'ls veu a venir, se'm va posar al dar­rere per fer allò de pas­sar sense pagar. Sense pagar ells, és clar, perquè jo sí que vaig pagar. I tam­poc m'agrada pagar. I renego en ara­meu cada vegada. Però encara m'agrada menys que em pren­guin per idi­ota. I ara penso que par­lar de cor­rupció ho farem tota la vida.