Opinió

La industria militar

S'ha invertit el flux de tecnologia i d'aplicació respecte dels anys anteriors a 1990. Abans del sector militar al civil avui, del civil al militar

El pre­si­dent Eisen­hower va pre­ve­nir al 1953 el Govern i el Congrés dels EUA de la influència política crei­xent del con­glo­me­rat de la indústria de defensa per la força que li donava el pres­su­post del Pentàgon durant la guerra freda. Avui la situ­ació és dife­rent. Goo­gle acaba de com­prar una indústria de robòtica mili­tar, Bos­ton Dyna­mics, i aquesta ha anun­ciat la seva volun­tat de no con­ti­nuar amb els Pro­gra­mes de Defensa una vegada con­clo­sos els seus actu­als com­pro­mi­sos.

Goo­gle capi­ta­litza en Borsa 400.000M$ més del doble que les qua­tre més grans com­pa­nyies d'Indústria Mili­tar dels EUA, Gene­ral Dyna­mics, North­rop Grum­man, Lock­heed Mar­tin i Rayt­heon i té un cash dis­po­ni­ble de 60.000M$ per adqui­si­ci­ons, és a dir, tin­dria la pos­si­bi­li­tat de com­prar una par­ti­ci­pació de con­trol en aques­tes qua­tre com­pa­nyies....si passés els pro­gra­mes mili­tars del Pentàgon que­da­rien sota el con­trol de Goo­gle.

La indústria de defensa ha pas­sat als EUA per tres períodes. El pri­mer que va des de la inde­pendència fins al 1941 en el que l'arma­ment es cons­truïa a fàbri­ques i dras­sa­nes del Govern Fede­ral dedi­ca­des en exclu­si­vi­tat a aquesta tasca. L'esforç de guerra va pro­vo­car la cre­ació pel Pre­si­dent Roo­se­velt d'un Comitè de Pro­ducció d'Arma­ment al 1940 per obli­gar a les més grans indústries del país, GM, Ford, GE, etc. a con­tri­buir a l'esforç de guerra que va arri­bar al 40% de PIB al 1945 des del 3% als anys 30's abans de l'inici de la guerra. Aca­bada aquesta, mol­tes empre­ses que havien par­ti­ci­pat en la pro­ducció mili­tar varen man­te­nir les seves divi­si­ons de defensa finançades pel pres­su­post del Pentàgon. Tec­no­lo­gies desen­vo­lu­pa­des en aquests anys, GPS, Làser, Inter­net, etc., quan l'estratègia pri­o­ritària en arma­ment era la qua­li­tat, la inno­vació i la supe­ri­o­ri­tat tec­nològica per ultra­pas­sar al Pacte de Varsòvia, varen aca­bar trans­fe­rint-se al camp civil amb bene­fi­cis sig­ni­fi­ca­tius per l'eco­no­mia. El final de la guerra freda va res­trin­gir des de 1990 el pres­su­post de Defensa. En un famós “dar­rer sopar” el Sots-Secre­tari de Defensa William Perry va adver­tir als indus­tri­als reu­nits que la con­cen­tració indus­trial i l'espe­ci­a­lit­zació era necessària per man­te­nir l'eficàcia i la ren­di­bi­li­tat d'una indústria que veu­ria sig­ni­fi­ca­ti­va­ment reduït el volum del seu mer­cat. “Vostès, si no ho fan, des­a­pa­rei­xe­ran”. En els dar­rers vint anys, la con­cen­tració del sec­tor ha estat mas­siva.

Avui la majo­ria de les tec­no­lo­gies uti­lit­za­des en el camp mili­tar, nano tec­no­lo­gia, com­pu­tació al núvol, big data, impressió 3-D, robòtica, etc., pro­ve­nen del camp civil. S'ha inver­tit el flux de tec­no­lo­gia i d'apli­cació res­pecte dels anys ante­ri­ors a 1990. Abans del sec­tor mili­tar al civil avui del civil al mili­tar.

Els pro­gra­mes de R&D de la indústria mili­tar són ara de 4000M$/any, menys de la mei­tat que els de Micro­soft o Toyota. La con­seqüència és que les indústries de Defensa inver­tei­xen en R&D no més del 4% de les seves ven­des men­tre que indústries tec­nològiques avançades en el sec­tor civil inver­tei­xen fins al 8% i per tant a mig ter­mini tenen aque­lles la guerra de la inno­vació tec­nològica per­duda.

Això hau­ria de fer can­viar la política indus­trial de Defensa dels EUA i d'Europa. Aquest canvi suposa dues estratègies. La col·labo­ració inter­na­ci­o­nal entre ali­ats, és el que es fa a Europa des de fa 30 anys en pro­gra­mes mili­tars aeronàutics i navals, i el tras­llat de tec­no­lo­gies civils al camp mili­tar en què les patents, la pro­pi­e­tat intel·lec­tual i l'exclu­si­vi­tat són de la indústria i no de les AAPP. Es passa del finançament públic del dis­seny i la com­pra com­pe­ti­tiva de la pro­ducció a l'adqui­sició com­pe­ti­tiva des de l'ori­gen. Són can­vis que tin­dran con­seqüències impor­tants en la política mili­tar pos­si­ble­ment de manera posi­tiva perquè serà aquesta més oberta i col·labo­ra­tiva.....

Com senyala William. J. Lynn en un recent arti­cle al Foreign Affairs, aquests can­vis redui­ran l'endogàmia naci­o­nal dels Pro­gra­mes de Defensa, sem­pre s' ha pro­cu­rat que les indústries de defensa siguin naci­o­nals, avui això té poc sen­tit, Honda exporta més cot­xes des dels EUA que n'importa des del Japó. Impul­sa­ran aquests can­vis la col·labo­ració inter­na­ci­o­nal amb avan­tat­ges per l'inter­canvi tec­nològic i per l'eli­mi­nació d'estàndards de cons­trucció i dis­seny estric­ta­ment mili­tars que difi­cul­ta­ven el tras­llat de tec­no­lo­gies i pro­duc­tes entre el sec­tor civil i el mili­tar i entre països. Supo­sarà un canvi d'era en la indústria de defensa i en el desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic avançat, de con­seqüències trans­cen­dents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia