Circ i amics

Una vin­tena d'amics i ami­gues, entre els quals el capellà rec­tor del poble, vam anar fa uns dies de la Baixa Gar­rotxa a l'Alt Empordà per assis­tir a una sessió de circ i dinar a Figue­res. S'ha de dir que hi va haver sor­presa gene­ral per la qua­li­tat i cate­go­ria de l'ano­me­nat Espec­ta­cle blau. Un dels amics deia que no s'hau­ria pen­sat mai veure el que va veure a Figue­res, que per a una actu­ació d'aquell nivell calia anar a París, a Mon­te­carlo o a Berlín. Però va ser a Figue­res, i en una línia (això ho dic jo) de qua­li­tat deci­di­da­ment a l'alça, d'ençà del Pri­mer Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal ara fa qua­tre anys.

Les ins­tal·laci­ons, l'orga­nit­zació, l'ambi­ent eren pràcti­ca­ment immi­llo­ra­bles, per impreg­nar-nos de la festa vam arri­bar quasi una hora abans. Era dis­sabte, feia bo, portàvem bufera, era ple de gent con­tenta i la cosa pin­tava bé. Després de la funció, vam estar par­lant-ne men­tre anàvem sor­tint de l'enve­lat cap a l'apar­ca­ment. S'hi veien famílies sen­ce­res, con­ten­tes: avis, tiets, pares i cri­a­tu­res, tots con­tents, cosa prou impor­tant avui dia, no tro­ben? Pen­sava que si una família va per exem­ple a visi­tar el Museu del Prado (posem-ho lluny, que no s'ho pren­gui mala­ment el senyor Ramon), és una mica o força difícil que la visita pla­gui tot­hom: algun nen o nena con­tem­plant Muri­llos o Velázquez no ho deu pas pas­sar tan bé com el pare o la mare, supo­sant que aquests tin­guin tirada a la pin­tura, és clar. I supo­sant que tots ho hagues­sin pas­sat molt bé, no necessària­ment això els faria deci­dir l'any següent tor­nar al museu perquè els ha agra­dat. En el circ és evi­dent que la cosa fun­ci­ona de manera dife­rent: pri­mer perquè es veien (ja ho he dit) famílies sen­ce­res sor­tint-ne satis­fe­tes i entu­si­as­ma­des, i després perquè allò més nor­mal deu ser tenir intenció de tor­nar-hi un altre dia, si la cosa ha agra­dat prou. Alguns dels nos­tres no van espe­rar gaire a repe­tir, hi van tor­nar el dilluns, l'endemà pas­sat.

I aca­bada la funció, a dinar. A Figue­res con­ti­nua havent-hi grans res­tau­rants i en aquests dies del fes­ti­val exhi­bien a més el seu bon humor i sin­to­nia. Tot va resul­tar excel·lent: ama­nida amb bom­bes equi­li­bris­tes de bacallà, crema d'espàrrecs amb lla­gos­tins con­tor­si­o­nats, increïble arròs de mar i mun­ta­nya, pera trans­for­mista amb xoco­lata, ome­lette norvégienne a la màgia del foc… Bons amics, espec­ta­cle d'alta volada i excel·lent dinar. Quod ultra volu­mus?