El traïdor i l'heroi

Ryan és el besnét del cons­pi­ra­dor irlandès Fer­gus Kil­pa­trick, assas­si­nat men­tre pre­sen­ci­ava una funció de tea­tre a Dublín la nit del 6 d'agost de 1824 just abans que esclatés la rebel·lió que havia pla­ni­fi­cat durant anys. Ryan escriu una bio­gra­fia del seu avant­pas­sat i des­co­breix que l'enigma de la seva mort supera la rea­li­tat, que sem­pre que­dava inex­pli­cada perquè la poli­cia britànica mai des­co­bria els assas­sins dels cons­pi­ra­dors irlan­de­sos morts de manera vio­lenta. Pot­ser era la mateixa poli­cia qui ho orga­nit­zava... Kil­pa­trick tenia a la but­xaca un sobre tan­cat amb una nota que l'adver­tia dels detalls de la seva mort aque­lla mateixa nit. Pensa, Ryan, que si hi hagués trans­mi­gració d'ànimes, Fer­gus Kil­pa­trick hau­ria pogut ésser Juli Cèsar assas­si­nat divuit segles abans que va rebre, just abans de ser mort, un memoràndum que l'adver­tia de la traïció i dels traïdors que l'apu­nya­la­ran hores després al Senat. Des­co­breix Ryan un manus­crit, en què es revela que pre­si­dint Kil­pa­trick l'última reunió dels cons­pi­ra­dors dies abans del seu assas­si­nat, havia sig­nat la sentència d'un d'ells tro­bat traïdor a la causa, però estra­nya­ment el nom havia estat esbor­rat. Resulta sor­pre­nent que un home piadós i magnànim com Kil­pa­trick hagués sen­ten­ciat un dels seus com­panys... Dies abans, Kil­pa­trick havia dema­nat a un col·labo­ra­dor de la seva abso­luta con­fiança, James Nolan, esbri­nar qui era el traïdor. Sem­pre, just abans de la rebel·lió, la poli­cia des­co­bria la cons­pi­ració i la des­feia. Hi havia d'haver necessària­ment un traïdor... Nolan va fer la seva feina i a la reunió secreta dels cons­pi­ra­dors el 2 d'agost anun­cia amb pro­ves irre­fu­ta­bles que el traïdor és el mateix Kil­pa­trick. Els cons­pi­ra­dors con­dem­nen a mort el seu pre­si­dent i aquest signa la seva sentència de mort però demana que el seu càstig no per­ju­di­qui la causa de la pàtria. James Nolan cons­tata que, si la traïció de Kil­pa­trick és cone­guda pel poble que l'ido­la­tra, la rebel·lió es posarà en perill i pro­posa que aquest sigui mort per un assassí des­co­ne­gut en cir­cumstàncies dramàtiques que gra­va­des a la ima­gi­nació popu­lar cata­lit­zin la rebel·lió. S'acorda que Kil­pa­trick sigui assas­si­nat al tea­tre qua­tre dies després. Fer­gus Kil­pa­trick accepta la sentència i con­ti­nua la seva acti­vi­tat per­so­nal i política els pocs dies que li que­den de vida. És un heroi perquè mor per la causa de la revo­lució però alhora un traïdor perquè l'ha traïda de manera veri­fi­ca­ble tal com demos­tra James Nolan.

La història és una ficció escrita per Jorge L. Bor­ges el 1943 basada en un fet real però d'impos­si­ble veri­fi­cació històrica. És sens dubte a Irlanda on l'èpica de la revo­lució i la inde­pendència té una major presència, les figu­res de Collins i de Valera ultra­pas­sen la història per entrar a la lle­genda. A un país real, amb menor èpica que a Irlanda i amb un benes­tar molt supe­rior de la població, que es debat sobre la seva pròpia iden­ti­tat, una figura històrica del naci­o­na­lisme que passa a l'inde­pen­den­tisme per con­vicció per­so­nal con­fessa que ha ama­gat diners de pro­cedència no clara durant trenta anys i una part molt àmplia de la ciu­ta­da­nia, que res­pec­tava la per­sona mes enllà de la coin­cidència política, sent una pro­funda decepció pel que suposa d'imatge, símbol i referència. Afecta això la causa de la inde­pendència i del naci­o­na­lisme que ell diu defen­sar. Però la reacció del cul­pa­ble, ho és perquè ell mateix ho con­fessa, és acu­sar el Par­la­ment del seu país de par­ci­a­li­tat, excés i per­se­cució per­so­nal. El pro­blema no és que acusi els dipu­tats que l'inter­ro­guen sinó que, a través d'aquesta mateixa acu­sació, busca des­pres­ti­giar el Par­la­ment, màxima repre­sen­tació de la sobi­ra­nia del seu país, per sal­var-se a si mateix. Equi­vo­car-se fins a trair la pròpia causa és una greu culpa per­so­nal i un màxim error polític. Tot pecat pot redi­mir-se, però demos­trar de manera visi­ble i rei­te­rada que es depre­cia la sobi­ra­nia del poble, després d'haver lide­rat el país per anys, no pot ser accep­tat tret de caure en l'abso­luta inco­herència i manca de res­pecte per un mateix i pel poble que es diu defen­sar.

Cata­lu­nya ha de pro­te­gir el seu propi interès que li per­meti la via­bi­li­tat com a comu­ni­tat de ciu­ta­dans, amb inde­pendència o sense. Els dub­tes d'alguns polítics, el con­fu­si­o­nisme i la inca­pa­ci­tat d'altres i la inco­herència dels qui diuen defen­sar una idea quan els fets demos­tren exac­ta­ment el con­trari, han dei­xat ferit el país. No tenim ni tam­poc neces­si­tem herois com Kil­pa­trick però sí que neces­si­tem la raci­o­na­li­tat i hones­te­dat d'uns líders que negociïn el pos­si­ble sense excloure cap alter­na­tiva. Res­pec­tem els pocs, molt pocs, que tenim.