Vincles

Vivim tan immer­sos en la soci­e­tat de con­sum que també par­lem de marca per refe­rir-nos a països i ciu­tats. Tot se sim­pli­fica, es bana­litza, i es ven com una marca. Bar­ce­lona és la gran marca de Cata­lu­nya arreu del món. Un èxit colos­sal car­re­gat de bene­fi­cis poten­ci­als... que, a vega­des, acaba inco­mo­dant els matei­xos bar­ce­lo­nins. En el seu dar­rer lli­bre, Joan Mar­ga­rit dedica un poema a Bar­ce­lona, una ciu­tat que observa plena d'“una gen­tada estra­nya que s'encega en la fines­tra inne­cessària d'hotels gelats i apa­ra­dors super­flus”. Al poeta, les con­seqüències de l'èxit de la marca Bar­ce­lona el por­ten a gene­rar un con­tra­punt depri­ment al de “la gran enci­sera”: “Deso­lada ciu­tat que fas de puta.” Els poe­tes, ja se sap, sem­pre van al moll de l'os, però pot­ser no n'hi ha per tant. Si els turis­tes vénen, que vin­guin. I mol­tes gràcies. L'impor­tant és que l'Ajun­ta­ment apro­fiti l'èxit de la marca per desen­vo­lu­par un model de ciu­tat atrac­tiu per al visi­tant i per al que hi viu. Bar­ce­lona, diuen, vol esde­ve­nir una smart city, una ciu­tat intel·ligent, és a dir, un espai comu­nal capaç de gene­rar ini­ci­a­ti­ves que refor­cin els vin­cles entre la seva gent. I en aquest sen­tit hi ha acci­ons muni­ci­pals que demos­tren com la inno­vació i la tec­no­lo­gia poden impul­sar ines­pe­ra­des polítiques soci­als. Estic pen­sant en l'ano­me­nada Vin­cles BCN: un exem­ple magnífic d'aquest poten­cial. Es tracta d'una petita “xarxa de con­fiança” per a per­so­nes grans que viuen soles. Gràcies a una tau­leta tàctil o un telèfon mòbil, la per­sona que viu sola té acti­vat un gru­pet de per­so­nes –fami­li­ars, amics, veïns, boti­guers i pro­fes­si­o­nals de salut– que com­par­tei­xen el con­tacte o es comu­ni­quen via Skype per qual­se­vol motiu o incidència. La tec­no­lo­gia, en aquest cas, per­met les rela­ci­ons de veïnatge que als pobles con­ti­nua essent la xarxa social més efi­ci­ent i el millor antídot con­tra la sole­dat. La ini­ci­a­tiva ha obtin­gut un pres­tigiós premi inter­na­ci­o­nal ben meres­cut. La intel·ligència d'una ciu­tat es mesura en uni­tats de bon veïnatge.