Fulls de ruta

L'uni­o­nisme ha reac­ci­o­nat com era d'espe­rar davant l'acord del full de ruta per la inde­pendència acor­dat per CDC, ERC i altres orga­nit­za­ci­ons. Des de la furi­bunda de Mari­ano Rajoy amb totes les ame­na­ces del món, a la més enfo­teta de la gent d'Albert Rivera, pas­sant per l'esfereïdor i anacrònic paral·lelisme de Miquel Iceta amb la repressió vio­lenta del 6 d'octu­bre de 1934 que va com­por­tar morts i la presó per al pre­si­dent Com­panys i el seu govern. Malau­ra­da­ment, res de nou sota el fir­ma­ment de l'Espa­nya eterna dels 500 anys de con­vivència, una tesi que com­par­tei­xen des de Rajoy fins a Mone­dero, el com­pany de Pablo Igle­sias. Unes reac­ci­ons que per­se­guei­xen deva­luar la importància del pro­jecte polític que impulsa el docu­ment en qüestió alhora que pre­te­nen ate­mo­rir la ciu­ta­da­nia men­tre, això sí, s'impulsa un full de ruta alter­na­tiu que només en els últims dies ha pas­sat per la cen­sura de tan­car mit­jans de comu­ni­cació en català a les Illes, la legis­lació d'excepció lingüística al País Valencià per per­se­guir qual­se­vol defensa de la uni­tat de la llen­gua (veri­ta­ble obs­cu­ran­tisme inqui­si­dor con­tra la ciència) o la cons­tant asfíxia finan­cera de Cata­lu­nya amb uns efec­tes devas­ta­dors en la pri­vació de recur­sos per afron­tar les neces­si­tats de les clas­ses popu­lars davant la crisi. Costa d'enten­dre, doncs, que des de par­tits cen­trals del cata­la­nisme com ha estat el PSC no s'enten­gui que, si la legis­lació vigent per­met la des­trucció sis­temàtica de la llen­gua en bona part del ter­ri­tori de parla cata­lana, un injust repar­ti­ment de les rique­ses gene­ra­des en cada ter­ri­tori o la negació de la pròpia existència dels cata­lans com a sub­jecte naci­o­nal de decisió política, l'apel·lació a l'estricte com­pli­ment de la llei és sim­ple­ment ins­tar al suïcidi. I també que des de for­ma­ci­ons com Ini­ci­a­tiva es doni l'esquena a un procés de revo­lució ciu­ta­dana i a l'ins­tru­ment trans­for­ma­dor més poderós que tenim per asso­lir un major grau de justícia social i de demo­cra­tit­zació i par­ti­ci­pació com és la cre­ació d'un estat propi si la majo­ria dels cata­lans així ho deci­dei­xen. Però en fi, tot­hom té dret a triar el seu full de ruta.