Caldrà una motxilla

Tinc una colla d'amics que cada dis­sabte sur­ten al matí a cami­nar per posar-se en forma. Això sí, a final de tra­jecte sem­pre hi ha un res­tau­rant per recu­pe­rar for­ces amb un esmor­zar de for­qui­lla. Vaig pen­sar en ells quan lle­gia, diu­menge pas­sat, el llarg escrit del direc­tor Xevi Xirgo sobre la revista que des d'avui,
diu­menge, dia 19, s'adjun­tarà amb El Punt Avui. Entre el diari i la revista no ani­ria mala­ment que car­re­guem la mot­xi­lla a l'esquena per por­tar-ho amb més como­di­tat, tenint en compte, a més, que molta gent el
diu­menge no com­pra pas un sol diari. Per això he pen­sat en els meus amics que van a cami­nar, esta­ran en forma per por­tar tot el pes, tenint en compte que la cul­tura té un pes espe­cial. Si lle­giu avui aquest defen­sor, vol dir que teniu a les mans la nova revista. He rebut aquests dies algun cor­reu, no gai­res, tot sigui dit, feli­ci­tant el diari per la ini­ci­a­tiva, ja que el diu­menge sol ser un dia que per­met lle­gir amb calma el diari i, al mateix temps, posar la revista damunt de la tau­leta que acos­tu­mem a tenir davant del sofà i anar-la lle­gint amb calma durant els dies de la set­mana, fins que n'arribi una altra. El que sí que puc dir és que quan escrit aques­tes rat­lles, dijous al matí, no he rebut ni un sol cor­reu ni una tru­cada de des­a­cord amb la decisió del diari. Ni una. Pot ser quan l'hàgim pogut pair hi veu­rem alguns incon­ve­ni­ents, tot i que no ho crec, ja que aquí no podem par­lar de can­vis sinó de com­pi­lació de con­tin­guts. Dona­ran més pel mateix preu. El curiós serà que tindrà més volum la revista que el mateix diari. Presència serà igual, amb les matei­xes sec­ci­ons, un ampli dos­sier cada set­mana i la secció que crec que és molt útil de Sor­tim, sense obli­dar les sec­ci­ons de Reli­gi­ons, Opinió i Món. Per altra banda, tenim el suple­ment de Cul­tura, que ve de l'Avui i que ha donat un gran pres­tigi cul­tu­ral al diari. Fa dies, pre­ci­sa­ment, que volia par­lar d'aquest suple­ment, ja que de tant en tant m'arri­ben comen­ta­ris de lec­tors, nor­mal­ment a favor dels con­tin­guts, però també hi ha lec­tors que m'han mani­fes­tat que és un suple­ment “per a savis”, per a gent que està molt al cor­rent del món cul­tu­ral, ja sigui en lli­bres, pel·lícules, estu­dis... Cer­ta­ment, Cul­tura des que conec aquest suple­ment, fa una colla d'anys, sem­pre s'ha dis­tin­git pel seu nivell, és un refe­rent en el món cul­tu­ral català i els autors dels arti­cles acos­tu­men a ser gent molt espe­ci­a­lit­zada. Us seré sin­cer, la revista Cul­tura me l'he lle­gida sem­pre d'una forma dife­rent de la resta del diari i dels seus suple­ments. No es pot pas­sar de pressa com puc fer amb L'Espor­tiu, per exem­ple, sense amb això voler dir que el diari d'esports no tin­gui un bon nivell. Però és dife­rent. La gent que escriu a Cul­tura és cons­ci­ent que no es tracta d'una sim­ple divul­gació de temes cul­tu­rals sinó que el lec­tor hi cerca quel­com més. I crec que ho acon­se­guei­xen molt bé. És per recrear-s'hi, per lle­gir els arti­cles sen­cers i una bona garan­tia a l'hora de deci­dir-nos a com­prar algun lli­bre o anar a veure una pel·lícula. I també per estar al cor­rent de tendències, ori­en­ta­ci­ons i per­so­nat­ges. No obli­dem que la cul­tura diària, el que es cou en cada moment, ho tenim al diari amb una secció molt com­pleta i útil. Final­ment tenim el suple­ment L'Econòmic, que crec que ha tro­bat el seu punt just per posar-nos al cor­rent de les gran línies econòmiques que es mouen al nos­tre entorn i de també l'eco­no­mia de cada dia. Una secció que a mi sem­pre m'ha interes­sat és la de les empre­ses, que en tenim mol­tes i molt impor­tants, i mol­tes vega­des ho des­co­nei­xem. M'ima­gino que a molta gent els passa com a mi, ens per­dem en el gran món econòmic, que mou tota la soci­e­tat, però ens agrada estar una mica al cor­rent del que passa en l'eco­no­mia que tenim al nos­tre cos­tat i que és la que, en el fons, ens fa anar més bé o més mala­ment quan con­sul­tem la but­xaca. Bé, lle­giu-vos la nova revista, aquesta Presència que n'ha vis­cut de tots colors, però que con­ti­nua viva cada set­mana, i que sigui per molts anys.

Acabo. Haig d'agrair a en Lluís Nico­lau perquè ens ana­litza tant a fons que no se n'hi escapa ni una. Anem lle­gint amb dete­ni­ment tots els seus comen­ta­ris i sug­ge­ri­ments i mira­rem de posar-hi remei. Un
exem­ple, a El Punt Avui dèiem que Endesa havia reti­rat el pro­jecte de l'embas­sa­ment de Mont-rebei i al cap de tres dies Presència deia que el volien fer. La causa és clara, la revista es tanca amb uns dies d'anti­ci­pació. Per sort, hi ha el diari. I vull agrair la comu­ni­cació de Jordi Adell, de Bar­ce­lona, que ens parla de la Torre del Moro, edi­fici situat al barri d'Horta, del qual vam par­lar en el diari i que ell coneix molt bé. Ens diu: “És uti­lit­zat de magat­zem de fer­ra­lla per uns xicots que en recu­llen. Com a veí del barri em dol el dete­ri­o­ra­ment pel mal us que se'n fa.” En pre­nem nota, i a veure si algú hi posa remei. Gràcies.