La porta dels apòstols

Una vegada més el fons fotogràfic de l'arxiu municipal de Girona ha fet possible la realització d'un treball historiogràfic sensible i rellevant per a la ciutat. Es tracta del llibre La porta dels apòstols, on els textos del professor Pere Freixas ens endinsen en el coneixement d'aquesta portalada catedralícia tan popular però alhora tan desconeguda pels gironins. Els que tenim una edat recordem la presència de dues úniques peces escultòriques representant dos dels dotze apòstols que, en aquell temps, intuíem que havien presidit les respectives fornícules. El llibre ens descobreix que un representava l'apòstol Andreu i l'altre, Judes Tadeu, tot i que ambdues escultures varen patir manipulacions “artístiques” incorporant-los-hi en un cas unes claus i en l'altre una espasa per tal que poguessin passar per sant Pere i sant Pau. Aquestes són les úniques que es conserven, actualment instal·lades al museu, just davant la porta d'accés al claustre, ja que la resta d'escultures es varen perdre en el transcurs de la guerra civil. El llibre conté, però, testimonis gràfics de finals del segle XIX i primers del XX, així com també un gravat del 1832 on es pot observar l'estat de conservació del porxo i les estàtues amb un notable deteriorament de tot el conjunt. Mercès al treball d'investigació realitzat, el llibre no només recopila totes i cadascuna de les escultures amb l'explicació sobre qui representaven (amb una breu ressenya biogràfica al final que és d'agrair), sinó que ens aporta detalls històrics com ara la personal participació dels artistes picapedrers Guillem Morei i Guillem Bofill, que hi treballaren segurament sota la direcció del mestre major de la seu gironina Pere Sacoma. Naturalment, inclou la part més polèmica de l'obra amb l'aixecament de la nova portalada projectada per l'arquitecte Joaquim de Ros de Ramis en un estil constructiu neogòtic inspirat a la vegada en edificis del gòtic del segle catorzè català. El bisbe Cartañà, que havia impulsat la reforma, no la va veure acabar ja que no s'inaugurà fins a les Fires de l'any 1975. Obres com aquesta i la que també s'ha editat sobre la tradició de la processó de Setmana Santa de Girona ens ajuden a copsar amb més intensitat la ciutat, a conèixer la seva història i a valorar la part que ens correspon del nostre passat. Un patrimoni que són pedres mil·lenàries o monuments arquitectònics però també manuscrits i fotografies que convé donar a conèixer per així ajudar a preservar la nostra memòria col·lectiva.