Opinió

Fer autocrítica

Per aconseguir una opinió pública forta, la responsabilitat social dels mitjans de comunicació, i la individual de cada periodista, és clau

Amb poc temps, Cata­lu­nya ha tin­gut dos epi­so­dis en què la classe periodística ha que­dat clara­ment retra­tada. Si més no, a ulls de deter­mi­nada gent que han tor­nat a tenir car­nassa per cri­ti­car una de les pro­fes­si­ons més necessàries per a poder garan­tir la qua­li­tat democràtica de les nos­tres soci­e­tats. La veri­tat és que el peri­o­dista fa temps que lluita, inte­ri­or­ment, entre “la seva super­vivència ètica i la seva super­vivència econòmica” –com expli­cava Mònica Ter­ri­bas ja fa un temps en una con­ferència a la Uni­ver­si­tat de Vic–, i que les ruti­nes de deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació –sobre­tot grups mediàtics pri­vats a la cerca de l'audiència fàcil– obli­guen molts col·legues a tre­ba­llar sota con­di­ci­ons no desit­ja­bles. Coses, des­gra­ci­a­da­ment, d'un mer­cat massa agres­siu que entro­nitza les xifres d'audiència com a única manera de mesu­rar l'èxit.

En la cober­tura d'una tragèdia humana, sigui l'assas­si­nat a l'Ins­ti­tut Joan Fus­ter del barri de Navas de Bar­ce­lona, l'acci­dent de l'Air­bus 320 de Ger­manwings, o molts crims de violència de gènere, l'adre­na­lina periodística puja; qui més qui menys pot per­dre el nord per voler ser el pri­mer de la classe, per tro­bar la imatge més impac­tant, la decla­ració més emo­tiva. Encara em recordo a mi mateix –en una de les pri­me­res cober­tu­res d'un crim de violència de gènere que vaig fer, en la pri­mera feina en sor­tir de la uni­ver­si­tat– que­dar esma­per­dut davant la praxi de deter­mi­nats com­panys més vete­rans d'agències que bus­ca­ven decla­ra­ci­ons de tes­ti­mo­nis (o no!) a preu fet en un poble de no més de 3.500 habi­tants. El tras­bals i la incre­du­li­tat dels veïns era con­si­de­ra­ble. A les deu del ves­pre, quan va suc­ceir, pocs (per no dir tres o qua­tre) havien vist l'assas­si­nat, però per segons quins mit­jans tot­hom era tes­ti­moni.

Puc enten­dre, per tant, l'acti­tud dels estu­di­ants de bat­xi­lle­rat del Joan Fus­ter que van fer una cadena humana per allu­nyar les càmeres del cen­tre i per­me­tre l'entrada dels estu­di­ants més menuts; o el fet de tapar les fines­tres per evi­tar que es pogués fil­mar a l'inte­rior. Ho com­prenc, però em sap un greu enorme perquè posa en dubte la praxi sen­cera d'una pro­fessió que, la majo­ria de nosal­tres, exer­ceix per vocació i, crec, amb res­pon­sa­bi­li­tat. Des­gra­ci­a­da­ment, ja se sap: les males pràcti­ques d'alguns –una foto de l'agres­sor de l'ins­ti­tut, per bé que pixe­lada, a la por­tada de La Razón; la publi­cació de pos­si­bles vícti­mes de l'acci­dent aeri abans de la con­fir­mació ofi­cial, etc.– aca­ben afec­tant l'esta­tus de tot un col·lec­tiu. Un col·lec­tiu, des­gra­ci­a­da­ment, que tam­poc té una pro­fessió tan regu­lada com la d'altres, on la col·legi­ació no és obli­gatòria i, per tant, el codi deon­tològic acaba essent una guia de bones pràcti­ques que només alguns ele­vem en els altars. La super­vivència econòmica de molts com­panys aca­bava impo­sant-se, a vega­des, a la seva ètica.

Mal­grat això, la mala praxi en l'exer­cici del peri­o­disme no té jus­ti­fi­cació pos­si­ble. Sobre­tot, perquè les soci­e­tats ben infor­ma­des són aque­lles que es poden con­si­de­rar més madu­res, més pre­pa­ra­des per enten­dre i con­tem­plar els valors essen­ci­als de la democràcia. Cito un altre pro­fes­sor que vaig tenir a la facul­tat, l'actual pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana de Comu­ni­cació, Jordi Ber­rio: “Una opinió pública forta és la base per a la soli­desa democràtica.” I, per acon­se­guir-ho, la res­pon­sa­bi­li­tat social dels mit­jans de comu­ni­cació, i la indi­vi­dual de cada peri­o­dista, és clau. Abans que torni a pas­sar un altre cas així, fer autocrítica sem­pre serà posi­tiu per a tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia