Opinió

Desclot

La llista

La bola va començar a rodar com una broma –per a alguns de mal gust–. I quan roda la bola –o la brama– ja se sap què passa. Es fa grossa i avança. Artur Mas va pro­po­sar una llista “amb el pre­si­dent”. De la llista “amb” vam pas­sar a la llista “sense”. Sense diri­gents polítics. Sense qui l'havia pro­po­sada. Pot­ser era neces­sari, d'entrada, per eli­mi­nar les sus­picàcies habi­tu­als. Tan habi­tu­als que havien des­bu­de­llat la uni­tat inde­pen­den­tista. La uni­tat que ens ha por­tat tants dies de glòria. Tanta traca i tanta il·lusió. La il·lusió, paraula màgica i beneïda, s'havia esmu­nyit, la pobra. Ara sem­bla que es recu­pera. Pri­mer senyal benau­rat. Som-hi, doncs, amb la llista. I que sigui allò que els déus vul­guin. Els déus, que sem­pre són benèvols amb els audaços. Per pur sen­tit de l'humor. Dit i accep­tat això, parem-li una mica d'atenció, a la llista. A con­dició que la bola rodi. D'acord, ha de ser, sobre­tot, una llista “civil”. I han de ser “civils” els pri­mers noms que l'encapçalin i els dar­rers que la tan­quin. Com més soroll i colors, millor. Ara sí. Ara Carme For­ca­dell i Muriel Casals –perdó, pre­si­denta– s'hi han de dei­xar anar. I Lluís Llach i Pep Guar­di­ola, per què no? I Car­les Viver. I David Fernàndez, que ja no fa de polític. Però també Artur Mas i Oriol Jun­que­ras. Perquè ningú ha de renun­ciar a res. I després el cap de govern haurà de ser algú amb experiència gover­nant. Sem­pre que no inciti, per l'amor dels déus, més sus­cep­ti­bi­li­tat. Ai, les sus­cep­ti­bi­li­tats! Avant amb la il·lusió!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia