De moment, funciona

Abans d'entrar en tema, dei­xeu-me cele­brar la tor­nada de l'amic JAP. Ens havia acos­tu­mat mala­ment i obrir el diari i no tro­bar l'acu­dit era com una frus­tració. La veri­tat és que la parada se la merei­xia i ha tor­nat amb empenta, es veu de seguida. Que sigui per molts anys. Joan Anton, no podré obli­dar mai la nos­tra pri­mera tro­bada, quan el diari estava a punt de sor­tir. Suposo que tu també ho recor­des, no teníem ni un duro en aquells moments i jo et vaig dir, farem un negoci a mit­ges, nosal­tres et paga­rem molt poc però tu et donaràs a conèixer. I així ha estat. Al diari vam tenir sort que tu eres pro­fes­sor i tenies el teu mitjà de vida, si no, crec que no hauríem pogut tan­car el tracte.

Ja tenim les cinc edi­ci­ons al car­rer. Fa una colla de dies que es van enge­gar i haig de dir que el defen­sor del lec­tor no ha rebut cap opinió en con­tra. I al diari em diuen que n'ha rebut molt poques. És un pas enda­vant, no hi ha dubte, tot i que el temps ens haurà d'aju­dar a anar millo­rant. Les noves tècni­ques aju­den molt i era ini­ma­gi­na­ble quan va sor­tir el diari pen­sar que es podrien fer edi­ci­ons sense seus mate­ri­als, telèfons, infra­es­truc­tu­res... No sé si amb el temps podran aug­men­tar les edi­ci­ons. Queda clar que ja només és un pro­blema econòmic. Si s'acon­seguís publi­ci­tat sufi­ci­ent i lec­tors podríem fer dot­ze­nes d'edi­ci­ons. Avui dia la tècnica ens ho pot resol­dre tot. O gai­rebé tot.

Noms de càrrecs. José Arroyo, de l'Amet­lla del Vallès, em diu en un cor­reu electrònic: “Amb una certa edat, tra­di­ci­o­nal­ment havia vist ano­me­nar els segons càrrecs de mane­res diver­ses. Així teníem el vice­pre­si­dent, el sots­di­rec­tor, el sot­se­cre­tari o el tinent d'alcalde... He vist que fa rela­ti­va­ment poc que els cor­rec­tors per­me­ten les expres­si­ons vice­se­cre­tari, vice­al­calde i en el mateix diari signa el vice­di­rec­tor. És una nova norma de l'IEC o un cri­teri del lli­bre d'estil del diari?” He pas­sat el text a l'amic cor­rec­tor Quim Puig­vert, que ens diu: “La llen­gua ens ofe­reix uns quants pre­fi­xos per refe­rir-nos a ofi­cis o càrrecs imme­di­a­ta­ment infe­ri­ors als que desig­nen els radi­cals i, en el cas de càrrecs, molts cops poden assu­mir-ne les fun­ci­ons. Tenim com a exem­ples vice-, sots-, sub-, que són per­fec­ta­ment cor­rec­tes i que en molts casos són inter­can­vi­a­bles a l'hora de refe­rir-nos a la mateixa idea. És veri­tat, però, que la tra­dició ens ha acos­tu­mat a uti­lit­zar-ne uns i no altres en segons quins casos. És per això que a aquest lec­tor li pot sonar estra­nya la forma vice­al­calde. En l'àmbit polític sem­bla que amb aquesta figura en alguns ajun­ta­ments es vol donar més rellevància a la per­sona que ocupa la posició imme­di­a­ta­ment després de l'alcalde, un rang pot­ser més ele­vat que el de tinent d'alcalde.” En con­clusió, cada mitjà o orga­nisme pot fer una tria de quin pre­fix uti­litza en cada cas. Podem dir, per exem­ple, que la Gene­ra­li­tat, tant per als càrrecs com per als òrgans uti­litza el pre­fix sub- (sub­di­rec­tora gene­ral, sub­di­recció gene­ral). En el nos­tre cas, en els tex­tos d'opinió res­pec­tem la tria que n'hagi fet l'autor, i en els infor­ma­tius ens decan­tem per les for­mes més habi­tu­als i menys allu­nya­des del llen­guatge par­lat. Gràcies, Quim, em sem­bla que ha que­dat molt clar.

Rebo més cor­reus sobre Presència. Gai­rebé tots dema­nen que els tres pro­duc­tes vagin en el mateix exem­plar però com­pa­gi­nats de tal manera que es puguin treure per sepa­rat per als qui els agrada guar­dar algun d'aquests suple­ments, sobre­tot el de Cul­tura. És pos­si­ble. N'ani­rem par­lant.