Opinió

Xina i el canvi (I)

La solució a llarg termini de Xi Jinping està basada en un organisme de control i vigilància lleial i honest a l'autoritat central del partit únic

A un recent arti­cle al Foreign Affairs, un intel·lec­tual xinès que oculta la seva iden­ti­tat afirma que l'èxit de Xina està lli­gat a “l'adap­tació de l'auto­ri­ta­risme”, és a dir, que l'evo­lució cap a la democràcia està des­car­tada a mitjà ter­mini.

Deng Xia­o­ping va refor­mar l'agri­cul­tura i va per­me­tre l'inici de l'empre­ne­do­ria i l'empresa. Jiang Zemin va impul­sar el mer­cat lliure, va refor­mar l'empresa de capi­tal públic i va fer entrar Xina a l'orga­nit­zació mun­dial de lliure comerç. Hu Jin­tao i Wen Jia­bao van refor­mar la segu­re­tat social i Xi Jin­ping fa dos anys que com­bat amb eficàcia la cor­rupció, però la qüestió és si aquesta con­creta reforma és real­ment pos­si­ble sense can­viar l'estruc­tura de l'estat. Les refor­mes pen­dents són les més difícils perquè impli­quen el con­trol cre­uat dels poders exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial, i Xina no està orga­nit­zada així, l'estat con­ver­geix en el poder únic i abso­lut del Par­tit Comu­nista.

És una para­doxa que l'estruc­tura de l'estat mar­xista una vegada gua­nyada la revo­lució i arri­bada la dic­ta­dura del pro­le­ta­riat no pre­veiés que l'home neces­sita un con­tra­po­der de veri­fi­cació i ins­pecció per no caure en el des­po­tisme i la cor­rupció. Les revo­lu­ci­ons libe­rals del XVIII tant a França com als EUA ho varen incor­po­rar en el seu sis­tema polític, i han sobre­vis­cut, el mar­xisme no i com a règim polític no ha durat un segle...

Les refor­mes no aca­ben d'arri­bar perquè a Xina la legi­ti­mi­tat política està més lli­gada als bene­fi­cis que l'estat aporta que als drets que pro­te­geix. El règim no ha dei­xat espai als grups soci­als per desen­vo­lu­par-se, con­nec­tar-se, con­tras­tar-se i deba­tre en lli­ber­tat i quan això no passa aquests no poden créixer. L'experiència de Tia­nan­men al 1989 va fer veure al Par­tit Comu­nista el perill d'una “gus­pira que a l'estiu pot encen­dre el blat”. La política dita d'Esta­bi­li­tat i Segu­re­tat està més basada en la pre­venció que en la repressió, és aquesta con­si­de­rada a Xina un fracàs perquè és més visi­ble...

La política d'anti­cor­rupció de Xi Jin­ping és feta des de din­tre del sis­tema a través d'una Comissió per la Dis­ci­plina i la Ins­pecció, CCDI, que té un poder il·limi­tat d'ins­pecció i pot inves­ti­gar fun­ci­o­na­ris, polítics i òrgans i empre­ses públi­ques de l'estat cen­tral i les províncies. Més de 270.000 fun­ci­o­na­ris han estat encau­sats i sen­ten­ci­ats. La per­se­cució de la cor­rupció ha arri­bat al Comitè Cen­tral de Par­tit Comu­nista, for­mat per 25 mem­bres, dos del quals han estat for­mal­ment encau­sats, i en un cas exe­cu­tat i en l'altre empre­so­nat. No hi ha pre­ce­dent històric simi­lar ni a l'època impe­rial ni a la d'ortodòxia comu­nista sota Mao.

La política de lluita con­tra la cor­rupció ha estat opaca i gens trans­pa­rent i els mit­jans de comu­ni­cació han vist l'accés a la infor­mació de les inves­ti­ga­ci­ons obs­truït i en oca­si­ons negat. No sig­ni­fica això que aquesta política no sigui efec­tiva i que la por del càstig faci els fun­ci­o­na­ris i polítics més res­pec­tu­o­sos de la llei, però si ha estat l'excés de cen­tra­lit­zació i de ver­ti­ca­li­tat en la jerar­quia el que ha por­tat la cor­rupció, si aque­lla no és modi­fi­cada és inse­gur que aquesta des­a­pa­re­gui.

Xi Jin­ping pensa que la democràcia occi­den­tal no està més lliure de cor­rupció que un règim polític de par­tit únic. La seva solució a llarg ter­mini està basada en un orga­nisme de con­trol i vigilància lle­ial i honest a l'auto­ri­tat cen­tral del par­tit únic. És una inno­vació política sense pre­ce­dent però de moment és eficaç.

Xina té un pro­blema de deute. El deute total xinès (públic i pri­vat) al 2007 era del 158% del PIB i del 282% al 2014. L'endeu­ta­ment s'ha creat a par­tir del crei­xe­ment del valor del sòl i la cons­trucció, que han permès aug­men­tar el crèdit que ha estat inver­tit pels governs locals a través de vehi­cles finan­cers pro­pis en infra­es­truc­tu­res i préstecs a empre­ses públi­ques inten­si­ves en mà d'obra, la qual cosa ha creat un incre­ment subs­tan­cial d'acti­vi­tat econòmica. El govern cen­tral ha vol­gut con­tro­lar aquest crei­xe­ment del valor del sòl per evi­tar el rees­cal­fa­ment de l'eco­no­mia, però els governs locals han estat con­tra­ris a l'esta­bi­lit­zació perquè era aquest valor el que sos­te­nia les seves eco­no­mies i per tant les seves polítiques. El pro­blema no està resolt si bé els recur­sos públics són a Xina immen­sos i hau­rien de per­me­tre actuar amb inten­si­tat i rapi­desa, com ja s'ha fet des del 1999 en dues oca­si­ons per sal­var els qua­tre grans bancs públics xine­sos en difi­cul­tat.

El model xinès és nou i hi manca el con­trast de l'experiència, però, tret de cata­clis­mes que afec­ta­rien el món, fun­ci­ona i fun­ci­o­narà almenys a mitjà ter­mini...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia