Salutacions

El diu­menge pas­sat, Quim Aranda va publi­car un repor­tatge excel·lent en aquest diari sobre unes imat­ges aca­ba­des de des­co­brir que mos­tren la mare de la reina actual de la GB fent salu­ta­ci­ons nazis (jun­ta­ment amb la filla esmen­tada, que, amb 7 anys, només devia imi­tar-la) el 1933 o al 1934. Ja se sap que alguns mem­bres de la família reial britànica eren filo­na­zis, com ara Edu­ard VIII, el rei abdi­cat que inten­tava que Angla­terra s'aliés amb Hit­ler; o l'anglo­a­le­many Car­les Edu­ard, duc de Coburg, que era amic de Hit­ler ja el 1922 i feia dona­tius a l'NSDAP durant anys tot i que tenia ple conei­xe­ment de l'existència dels camps d'exter­mini; o l'àvia de la reina actual, la reina Maria, amiga íntima del duc de Coburg i una anti­se­mita empe­dreïda. Per con­trast amb aquests ban­dar­res de sang blava, a Angla­terra sem­pre s'ha con­si­de­rat que el com­por­ta­ment de la mare de la reina actual ha estat del tot irre­prot­xa­ble. Fins i tot després de la publi­cació de les imat­ges, hi ha defen­sors seus que diuen que no podia saber, el 1933 o el 1934, com era el règim nazi. Però amb els seus trenta i tants anys sí que devia saber –ni que fos a través del con­tacte epis­to­lari cons­tant amb els fami­li­ars ale­manys– que els nazis ja havien expul­sat els jueus de l'admi­nis­tració pública, havien pro­hi­bit que els met­ges jueus tin­gues­sin paci­ents no jueus o que havien impe­dit que els actors jueus actu­es­sin enlloc... Per tant, xoca força veure com la per­sona que després seria l'entra­nya­ble Queen Mum aixeca el braç ale­gre­ment com un fei­xista qual­se­vol. És un d'aquells petits moments de desil·lusió col·lec­tiva que posa el punt final a una lle­genda popu­lar. Com el des­co­bri­ment que el discjòquei més cone­gut del RU –Jimmy Savile– havia estat un depre­da­dor sexual des­pi­e­tat. O que el rei d'Espa­nya i pre­sumpte sal­va­dor de la democràcia gas­tava diners públics per caçar ele­fants a Botswana; i aquí a Cata­lu­nya també hi ha hagut alguna decepció sem­blant, ben repro­va­ble, per bé que menys visual, menys dramàtica...