Igualtat de gènere i cooperació

Sem­pre que la natura ens sorprèn amb algun succés catastròfic, com per exem­ple el ter­ratrèmol que va asso­tar el Nepal a finals de febrer, o que la cobdícia ens porta a con­flic­tes que afec­ten població inde­fensa, es posen en marxa meca­nis­mes inter­na­ci­o­nals de coo­pe­ració. Para­do­xal­ment, amb la mateixa faci­li­tat que podem agre­dir un grup veí també hi podem coo­pe­rar. La coo­pe­ració amb els parents té una base biològica clara. Però per què coo­pe­rem amb per­so­nes que no conei­xem de res i amb les quals no tenim cap vin­cle fami­liar? Un estudi publi­cat a la revista Sci­ence sug­ge­reix que un dels fac­tors que pot haver influït en el fet de ser els ani­mals més coo­pe­ra­tius del pla­neta fins i tot amb des­co­ne­guts ha estat l'existència ini­cial en l'espècie humana d'una igual­tat de gènere efec­tiva, que en algun moment es va per­dre.

A la nos­tra soci­e­tat fa temps que es tre­ba­lla per acon­se­guir una igual­tat efec­tiva, molt supe­rior a la que sens dubte han tin­gut les gene­ra­ci­ons pas­sa­des, però en molts indrets del món, àdhuc al nos­tre país, les situ­a­ci­ons de desi­gual­tat de gènere es man­te­nen i poden arri­bar a ser extre­mes. I és extre­ma­da­ment neces­sari par­lar-ne perquè en una soci­e­tat lliure i digna la igual­tat de gènere ha de ser abso­luta. Un dels diver­sos cor­rents de l'antro­po­lo­gia social hipo­te­titza que aques­tes desi­gual­tats soci­als de gènere van sor­gir a la revo­lució neolítica, quan les per­so­nes van començar a exer­cir supo­sats drets de pro­pi­e­tat sobre la terra, una hipòtesi que pre­ci­sa­ment ve reforçada en aquest tre­ball.

Els inves­ti­ga­dors van ana­lit­zar el nivell de paren­tiu genètic que hi ha entre els mem­bres de pobles actu­als que viuen com a caçadors i recol·lec­tors de manera simi­lar a com ho feien els nos­tres avant­pas­sats al paleolític (com els pala­nan agta de les Fili­pi­nes i els pig­meus mbend­jele afri­cans), i entre els de pobles agri­cul­tors l'estadi de desen­vo­lu­pa­ment dels quals és simi­lar al dels ini­cis del neolític (com els para­nan de les Fili­pi­nes), i ho van cor­re­la­ci­o­nar amb la relació d'igual­tat o desi­gual­tat en què basen les estruc­tu­res soci­als. Un dels paràmetres més bàsics d'igual­tat de gènere és la capa­ci­tat de triar amb qui es con­trau matri­moni i a on es va a viure. En les soci­e­tats amb una major igual­tat efec­tiva, tant els homes com les dones ho poden triar amb el mateix grau de lli­ber­tat. En canvi quan hi ha desi­gual­tat un dels dos gèneres (gai­rebé sem­pre el femení), o cap dels dos, no pot triar. Doncs bé, segons aquest estudi, en les soci­e­tats de caçadors i recol·lec­tors la igual­tat de gènere que impregna les rela­ci­ons soci­als és molt més gran que en les agrícoles i el grau de paren­tiu genètic dels seus mem­bres és clara­ment infe­rior.

El fet que el paren­tiu genètic sigui infe­rior indica que la mobi­li­tat de per­so­nes entre grups és molt més gran, atès que hi ha més bar­reja, la qual cosa, al seu torn, afa­vo­ri­ria la coo­pe­ració inter­gru­pal, atès que al final hom acaba tenint parents en molts grups dife­rents, mal­grat no els cone­gui ni en sigui cons­ci­ent. Dit d'una altra manera, la igual­tat de gènere ante­rior al neolític hau­ria afa­vo­rit l'ins­tint de coo­pe­ració. O, vist des l'òptica contrària, les desi­gual­tats de gènere, que han impreg­nat la major part de cul­tu­res els dar­rers 8.000 anys, difi­cul­ten la coo­pe­ració entre grups. Un doble motiu per con­ti­nuar tre­ba­llant glo­bal­ment cap a la igual­tat efec­tiva: per dig­ni­tat social i per­so­nal, i per afa­vo­rir ins­tin­ti­va­ment els meca­nis­mes de coo­pe­ració en un món cada cop més glo­ba­lit­zat.