Comparació

Han pas­sat ja algu­nes set­ma­nes des que Grècia, ens van dir, estava a punt de ser expul­sada de l'euro i, fins i tot, de la Unió Euro­pea. Després les coses es van endreçar. No va ser fàcil. Grècia va haver d'accep­tar unes con­di­ci­ons molt dures, humi­li­ants fins i tot, que van gene­rar una forta onada de pro­tes­tes polítiques i soci­als.

Ale­xis Tsi­pras va dir allò que adop­tava mesu­res que no li agra­da­ven però que eren impres­cin­di­bles per evi­tar que el país se n'anés en orris. Molts ho van tro­bar rao­na­ble. És el mateix dis­curs que va uti­lit­zar Mari­ano Rajoy –amb l'afe­git que ell no es va estar d'enco­lo­mar la culpa als soci­a­lis­tes–, i molts també ho van tro­bar rao­na­ble. En canvi, Artur Mas, per dir i fer el mateix –és a dir, per mirar d'ajus­tar les des­pe­ses als ingres­sos–, va ser escar­nit. També per la dreta espa­nyola. Com si hagués fet les reta­lla­des per esport.

Però, vaja, no és això del que els volia par­lar, sinó dels esforços que es van fer, també des de la banda dels cre­di­tors, per sal­var Grècia. I no hau­ria estat millor dei­xar-la caure?, es van pre­gun­tar els pers­picaços comen­ta­ris­tes de la caverna, sem­pre dis­po­sats a defen­dre una cosa i la contrària. Sí, es van res­pon­dre, perquè hau­ria ser­vit d'avís als popu­lis­mes que volen con­ver­tir-nos en veneçolans.

Tant li fa. El que compta és que Grècia con­ti­nua dins de la Unió Euro­pea perquè tot­hom –fins i tot l'FMI– es va esforçar perquè no marxés. L'expulsió hau­ria dei­xat mal­fe­rit el club durant molts anys. La UE fa i farà tots els papers de l'auca per no per­dre socis, perquè no dis­mi­nu­eixi el seu ter­ri­tori.

Grècia: un país d'onze mili­ons d'habi­tants i un PIB, l'any 2014, de 179.081 mili­ons d'euros. Cata­lu­nya: un país de set mili­ons d'habi­tants amb un PIB de 199.786 mili­ons d'euros.

¿De debò algú es creu que la Unió Euro­pea farà fora Cata­lu­nya quan sigui inde­pen­dent?