‘Egalité'

Els cemen­ti­ris no són pas una atracció turística menor. Hi ha gent que hi dedica les vacan­ces. Alguns van a vene­rar les tom­bes d'il·lus­tre per­so­nat­ges, altres volen plan­tar-se, emo­ci­o­nats, davant del sepul­cre d'aquell escrip­tor que els ha fet tanta com­pa­nyia. A prop de casa hi ha els que van a la Sinera d'Espriu, un necrològic voca­ci­o­nal, o els que s'arri­ben a Cot­lliure a veure Anto­nio Mac­hado i a sen­tir dig­ni­tat repu­bli­cana. Uns van a Gine­bra bus­cant la tomba de Bor­ges, altres a París per poder impri­mir encara un altre petó a l'escul­tura que vet­lla el cadàver d'Oscar Wilde. A Venècia, el cemen­tiri ocupa lite­ral­ment tot el perímetre d'una petita illa, la isola de Sant Mic­hele, i allà repo­sen en un equi­li­bri ines­ta­ble –com totes les cons­truc­ci­ons vene­ci­a­nes– les làpides d'Ezra Pound i d'Igor Stra­vinsky. Els necro­tu­ris­tes hi posen els peus amb la sen­sació d'haver entrat en un enorme vai­xell de morts a la deriva. Als cemen­ti­ris sem­pre hi ha alguna lliçó per apren­dre. En un viatge per ter­res de cul­tura fran­cesa uns quants amics anàvem dis­cu­tint sobre els tres pilars de la revo­lució que ens va situar en la moder­ni­tat: liberté, ega­lité, fra­ter­nité! No vèiem cap altre pro­grama polític encara tan lúcid, tan noble i tan urgent. En un moment deter­mi­nat i sense saber ben bé per què ens vam tro­bar davant del petit vell cemen­tiri de Céligny, un poblet a la Suïssa fran­cesa. Hi vam des­co­brir, amb gran sor­presa, la tomba del gran actor gal·lès Ric­hard Bur­ton. Què hi feia allà l'home que havia encar­nat Ale­xan­dre Magne, Marc Antoni, Tho­mas Beckett o el dis­sor­tat Leo Trotski? No sé per què el tan­tes vega­des marit d'Eli­za­beth Tay­lor va anar a morir en aquell poblet, però aquell atzar ens va pro­pi­ciar una frase memo­ra­ble. Al damunt de les estri­dents por­tes del vell cemen­tiri hi havia una ins­cripció gra­vada: “L'ega­lité est ici”. Un corol·lari sen­sa­ci­o­nal sobre els prin­ci­pis de la revo­lució fran­cesa i de tots les altres. Els cemen­ti­ris pro­jec­ten una llum ina­pel·lable sobre les aspi­ra­ci­ons huma­nes.