Millor que calli

Els que vam néixer en la dècada dels setanta, del pri­mer pre­si­dent espa­nyol que tenim record és de Felipe. El vèiem per la tele molts cops salu­dant la gent. Era un per­so­natge que et queia simpàtic. A mesura que ens fèiem grans vam començar a sen­tir a dir que els del seu par­tit l'enga­nya­ven. Que roba­ven i ell no en sabia res. Després va des­a­parèixer de l'escena i gai­rebé vam créixer amb l'azna­risme i d'ell només vam saber que vivia reti­rat cobrant el que nosal­tres no cobraríem mai. Fins ara, que ja som adults. I ell ha tor­nat per dir que els que volem ser inde­pen­dents som com els nazis. I l'únic que et ve el cap és allò que li va dir Aznar: “Marxi, senyor González, marxi.” Però, a més, faci-ho callat, que no el neces­si­tem.