Opinió

Viure sense tu

Jo te l'encendré

Recitava fil per randa els poemes quan l'Alzheimer li impedia reconèixer la família

“En un Cas­tel·lo per­dutto / entre bos­quis i jar­di­nos / due gatis de peli finos / fac­hian mau-mar­ra­mau.” Així arrenca la diver­tida lle­genda macarrònica que reci­tava de memòria la meva mare: Maria Teresa Forasté. I se sabia Un lloro, un moro i un mico, i un senyor de Puerto Rico, aquell que “entra i pega un tiro al mico, però l'erra i mata el lloro”, i també el Romance de la Pepa, on apa­rei­xien Sise­buto i “un lebrel seco y enjuto”. Són poe­mes llargs, però sor­pre­nent­ment els reci­tava fil per randa quan l'Alz­hei­mer li impe­dia reconèixer la família. Deu ser per allò que diuen del disc dur del cer­vell: repro­du­eix els records d'infan­tesa i esborra allò més imme­diat.

Per mirar de no per­dre'ls del
meu marc men­tal, ja fa anys vaig bus­car-los per inter­net i me'ls vaig desar en un docu­ment a l'ordi­na­dor. Aquest 13 d'agost, abans d'anar a pro­nun­ciar el pregó de la festa major d'estiu al Pla de Santa Maria
(Alt Camp), no sé d'on em va venir el neguit d'impri­mir-los i de decla­mar-los als meus fills Ber­nat i Anna, que esta­ven més pel Dora­e­mon i el Nobita que per la “bianca luna bel·lina” que “refle­xava la bam­bina”. Mal­grat el dèficit d'atenció, els vaig lle­gir aquests ver­sos mirant de trans­fe­rir-los la iro­nia here­tada.

Al ves­pre, després d'haver pas­se­jat pel car­rer de la Rèria amb la comi­tiva fes­tiva i d'haver ani­mat, des del balcó de l'ajun­ta­ment, els pla­nencs i pla­nen­ques que es toques­sin i diver­tis­sin, se'm va acos­tar una dona que em va dei­xar sense alè. Em va dur imprès en un full el poema del cas­tel·lo! Em va expli­car que feia quinze anys havia sen­tit a Cata­lu­nya Ràdio el cas de la demència senil de ma mare i del poema que també reci­tava la seva, fins i tot quan la memòria ja no con­ser­vava res més. Un cal­fred em va res­se­guir l'espi­nada, només de pen­sar en la coin­cidència, en la seren­di­pi­tat que em lliga ara als ver­sos d'aquest drama d'amore. Quin estrany meca­nisme es va acti­var per encre­uar els aman­tis, gats i gos­sos? L'atzar? Jo te l'encendré!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia