Opinió

‘Isidoro'

És evident que González no ha entès res del procés polític català

El 29 de setem­bre de 1976 el secre­tari d'estat i diri­gent labo­rista britànic Ant­hony Cros­land escol­tava el diagnòstic que sobre la situ­ació d'Espa­nya feia aquell jove (34 anys) advo­cat labo­rista que dos anys abans, en el congrés de Sures­nes (octu­bre de 1974), havia estat nome­nat secre­tari gene­ral del PSOE. Segons Isi­doro, l'àlies que uti­lit­zava Felipe González en la clan­des­ti­ni­tat, el PSOE rebut­java el model italià perquè a Espa­nya el PSOE era més fort que el par­tit comu­nista; tam­poc creia en el model por­tuguès perquè no veia fac­ti­ble un govern soci­a­lista a curt ter­mini, i veia impos­si­ble el model francès “d'unió de l'esquerra” que impul­sava François Miter­rand perquè qual­se­vol aliança amb els comu­nis­tes podia pro­vo­car una invo­lució. Espa­nya i el PSOE havien de cons­truir el seu propi model. Afegí que abans calia, però, resol­dre un pro­blema fona­men­tal perquè “no creia que cap democràcia real podia arri­bar a Espa­nya sense resol­dre abans el pro­blema regi­o­nal”, en referència, sobre­tot, a Cata­lu­nya i Euskadi. No en va, a Sures­nes s'havia apro­vat un pro­grama en què figu­rava el “reco­nei­xe­ment del dret d'auto­de­ter­mi­nació de totes les naci­o­na­li­tats ibèriques” i s'insis­tia que “la defi­ni­tiva solució del pro­blema de les naci­o­na­li­tats que inte­gren l'Estat espa­nyol par­teix inde­fec­ti­ble­ment del ple reco­nei­xe­ment del dret d'auto­de­ter­mi­nació [perquè] cada naci­o­na­li­tat pugui deter­mi­nar lliu­re­ment les rela­ci­ons que man­tindrà amb la resta de pobles que inte­gren l'Estat espa­nyol. El dret d'auto­de­ter­mi­nació. s'emmarca dins del con­text de la lluita de clas­ses i del procés històric de la classe tre­ba­lla­dora en la lluita per la seva com­pleta eman­ci­pació.” I apos­tava per “la cons­ti­tució d'una República Fede­ral de les naci­o­na­li­tats que inte­gren l'Estat espa­nyol”. Encara en el XXVII congrés (Madrid, desem­bre de 1976) s'insis­tia que calia “con­ju­gar el prin­cipi soci­a­lista de la lliure deter­mi­nació dels pobles amb el de la impres­cin­di­ble acció coor­di­nada i unitària de la lluita que la classe obrera ha man­tin­gut, desen­vo­lupa i reforçarà en el camí cap a la seva total eman­ci­pació”.

Ha plo­gut molt des de lla­vors i pel camí es van anar esvaint els prin­ci­pis a mesura que s'asso­lien quo­tes de poder, i la cor­rupció i la guerra bruta mina­ven el pro­jecte soci­a­lista. I avui l'expre­si­dent del govern espa­nyol, amb 14 anys de man­dat amb clars i obs­curs a les seves espat­lles, ha arra­co­nat defi­ni­ti­va­ment els pecats de joven­tut: dret d'auto­de­ter­mi­nació, república fede­ral, lluita de clas­ses, eman­ci­pació de la classe obrera... que casa­ven mala­ment amb la beau­ti­ful peo­ple amb què es nodrí el PSOE durant els anys de govern.

És clar que és legítim no estar d'acord amb la inde­pendència de Cata­lu­nya i uti­lit­zar els argu­ments polítics que hom cre­gui con­ve­ni­ents per opo­sar-s'hi: Creo que esta­mos mejor jun­tos que enfren­ta­dos... España dejaría de serlo sin Cataluña”, afirma González (A los cata­la­nes, El País, 31 d'agost del 2015). Però el que no resulta legítim ni honest és des­qua­li­fi­car el procés polític català amb els argu­ments de la por, de la rup­tura del marc cons­ti­tu­ci­o­nal, d'una divisió ine­xis­tent en la soci­e­tat cata­lana i apel·lant a la més bar­ro­era de les demagògies (“¿Cómo es posi­ble que se qui­era con­ver­tir a Cataluña en una espe­cie de Alba­nia del siglo XXI?”) o direc­ta­ment a la fal­se­dat històrica (“Es lo más pare­cido a la aven­tura ale­mana o ita­li­ana de los años treinta del siglo pasado”).

És més sim­ple que tot això. Estem par­lant de democràcia, del dret d'auto­de­ter­mi­nació segons el PSOE de Sures­nes. Isi­doro pro­ba­ble­ment ho hau­ria entès; González, per molt que després intentés mati­sar allò que havia posat negre sobre blanc, és evi­dent que no ha entès res del procés polític català. Un procés que demà demos­trarà un cop més la seva trans­ver­sa­li­tat social i la seva deter­mi­nació per acon­se­guir que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya puguin deci­dir lliu­re­ment el futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia