Full de ruta
Nosaltres som nosaltres
La fornera és un tros de pa. Ve de Colòmbia. Un client li demana si podrà votar el 27-S. Ella pregunta si amb tot això de la independència la faran fora de Catalunya, però ella mateixa li dóna poca credibilitat. De seguida li ve al cap el que la preocupa de veritat: “Als que sí que estan expulsant és als colombians de Veneçuela.” Tothom té una carpeta mental on guarda tot el que associa a expulsió. En el cas de la fornera, és sinònim de
Nicolás Maduro. A mi, quan em parlen d'expulsió, penso en els Reis Catòlics i
els jueus de 1492 o en les devolucions en calent que practica l'Estat espanyol al nord d'Àfrica el 2015. N'hi ha per tenir por que t'expulsin d'Espanya, excepte quan es tracta dels catalans.
Em pregunto què se'n deu haver fet de l'argentí que vaig conèixer en un vol cap a Buenos Aires a qui no havien deixat entrar a Espanya i feien tornar enrere per qüestió de papers. Us podeu imaginar que estava molt content. Què pensaria avui del candidat del PP, Xavier García Albiol, que distingeix entre immigrants sud-americans i immigrants provinents de països àrabs i assegura que prefereix els primers? A la meva carpeta sobre García Albiol apareixen tots aquests països de l'est d'Europa que accepten refugiats sirians però només si no són musulmans. Es veu que hi ha refugiats i immigrants de primera i refugiats i immigrants de segona; però una sola xenofòbia paneuropea. Representa que els catalans serem
foragitats de tot arreu. Fugir de l'Estat espanyol és impossible, però que t'expulsin de la Unió Europea és immediat. Ergo, marxar de l'Estat sí que és possible. I
potser immediat. I arriba Carlos Alsina i recorda a Mariano Rajoy des d'Onda Cero que els catalans no deixarem de tenir la nacionalitat espanyola perquè la llei –jo encara diria més: LA LLEI– diu que el ciutadà d'origen nascut a Espanya no perd la nacionalitat encara que resideixi a l'estranger, i que tenim la ciutadania europea perquè tenim l'espanyola. Llavors ningú no expulsa ningú, però nosaltres som nosaltres i, com diu la cançó, volem un món tot nou, amb un cel net d'amenaces. La fornera, doncs, només ha de patir per Maduro.
