El tio de la bici

Si Goo­gle és Déu, els seus vídeos són les sagra­des escrip­tu­res. Tan sagra­des, que poden ser efímeres. Un dels vídeos efímers de la set­mana ha estat el del tio de la bici. Els fets van pas­sar dimarts al matí a la porta del noble Palau de Justícia–tan noble, que demana majúscu­les– de Bar­ce­lona. A les imat­ges es veu com un ciclista passa ràpid davant els incon­di­ci­o­nals aple­gats per acom­pa­nyar en el dol la con­se­llera Rigau. El tio de la bici arrenca una este­lada d'un dels con­gre­gats, que a par­tir d'ara por­tarà la ban­dera amb cadena. No se sap ben bé si les col·lec­ci­ona, el tio de la bici, les este­la­des, si la vol fur­tar per reven­dre-la –magre guany– o si actua mogut per la fúria naci­o­nal. Naci­o­nal dels altres. Sigui com sigui, acaba enre­dat amb la mateixa tela i es pega un bac con­si­de­ra­ble. En tot cas, con­si­de­rant el supòsit que actua per ira, queda clar que hi ha ban­de­res a Cata­lu­nya que des­per­ten pas­si­ons contràries. En la mani­fes­tació falan­gista del dia d'ells un grup de flet­xes vete­rans van cre­mar-ne dos o tres, d'este­la­des. Fa temps que en aquest país no es cre­men ban­de­res espa­nyo­les. No hi ha tam­poc cap notícia sobre agres­si­ons con­tra els pro­pi­e­ta­ris o les ins­tal·laci­ons de les que pen­gen dels bal­cons. El tio de la bici pot ser el reflex d'una into­lerància alte­rada. Con­tra aquesta tropa, cal argüir la tolerància i la democràcia. Tan fàcil que seria que cada ins­ti­tució o cada par­ti­cu­lar exhibís la ban­dera que volgués. Les lleis no volen per­me­tre-ho. I el tio de la bici, tam­poc.