Opinió

De set en set

Una petita diferència

Cada dia, asse­guda còmoda­ment davant el tele­vi­sor, tinc la sen­sació que les col­pi­do­res imat­ges de les cues immen­ses de per­so­nes, totes elles molles, des­es­pe­ra­des, tris­tes, enfa­da­des i a la vegada sub­mi­ses i resig­na­des que inten­ten esca­par de la guerra de Síria cre­uant un país dar­rere l'altre, omplen els infor­ma­tius de manera escan­da­lo­sa­ment estèril. Amb una este­ri­li­tat ver­go­nyosa però assu­mida per tots nosal­tres que, més enllà d'un petit moment incòmode de soli­da­ri­tat i com­promís moral amb aquests refu­gi­ats, no té cap tipus de trans­cendència.

No es pot enten­dre que Europa, cada un dels seus estats mem­bres, amb cada un dels seus governs i amb cada una de les per­so­nes res­pon­sa­bles con­cre­tes que hi hem col·locat uns i altres, no es bol­qui de manera unànime a ofe­rir una solució real i tan­gi­ble a aquest tràgic, lamen­ta­ble i comú pro­blema. No hi ha cap país, estat, poble o ter­ri­tori que esti­gui pro­te­git de la violència; vin­gui aquesta d'on vin­gui, de dins o de fora... Bé prou que ho sabem tots. No s'entén que aquesta cer­tesa uni­ver­sal no faci reac­ci­o­nar qui ens repre­senta i ha de pro­te­gir-nos.

I, de nou, con­for­ta­ble­ment pro­te­gida a la sala d'estar de casa m'adono de la immensa sort d'haver nas­cut en un lloc i no en un altre. Sóc cons­ci­ent que l'única diferència amb aquests veïns que sem­blen lluny perquè par­len una altra llen­gua i viuen (millor dit, mal­vi­uen) en un altre país és el lloc, subs­tan­ci­al­ment el lloc, no només la família, on hem nas­cut ells i jo. I que aquest fet, que ningú tria, deter­mina tota la teva vida de manera ina­pel·lable.

I, si em per­me­ten, un exem­ple esgar­ri­fa­dor molt més pro­per que evi­den­cia les desi­gual­tats que pateix un indi­vidu nai­xent en un lloc o en un altre: l'informe anual de l'Agència de Salut Pública de Bar­ce­lona va con­cloure que la diferència d'espe­rança de vida entre un ciu­tadà bar­ce­loní del barri de Pedral­bes i un ciu­tadà del barri del Raval és de sis anys més.

Res, una nimi­e­tat. I ara, si són valents, com­pro­vin el seu codi postal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia