Opinió

Tot va bé, si acaba bé

La semàntica és important en aquests contextos de negociació complexa, de política d'equilibris felins

La dita tra­di­ci­o­nal cata­lana diu: “Tot va bé, si acaba bé.” D'aquesta manera ens hauríem de posar davant del com­plex procés de nego­ci­a­ci­ons entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP per poder inves­tir un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i avançar cap a la for­mació d'un govern que porti el país cap a l'estat propi. Ben sabut és per tot­hom que les línies ver­me­lles que posa la CUP encara són molt inas­su­mi­bles per part dels seus supo­sats socis par­la­men­ta­ris. Igual­ment que, per no tenir cap temp­tació con­ci­li­a­dora, és força evi­dent que deter­mi­nats pesos pesants de la CUP han que­dat al marge de les nego­ci­a­ci­ons, que lide­ren amb mà de ferro (vetos inclo­sos) Anna Gabriel i Benet Sale­llas.

Queda clar de moment que la CUP no trairà els seus ide­als polítics inves­tint Artur Mas, líder indis­cu­ti­ble del procés que veu com les cata­cum­bes de l'Estat han pro­gra­mat una ver­ta­dera ofen­siva judi­cial con­tra CDC i la família Pujol Fer­rus­sola en el mateix moment que havia de nego­ciar la seva ree­lecció. A can Con­vergència hi ha coses que no s'han fet bé després de tants anys de tas­tar poder, de tocar cuixa, i ara es paga tot ple­gat quan més impol·luta hau­ria de ser la imatge de tots aquells qui volen avançar cap a un nou esce­nari polític. Un pro­blema de pri­mer nivell per deter­mi­nats nous diri­gents del par­tit, els quals, n'estic segur, estan total­ment al marge del cli­en­te­lisme que havien pro­fes­sat algu­nes figu­res històriques del par­tit.

Però estic segur que s'arri­barà a un acord per avançar cap a la inde­pendència. No només perquè la soci­e­tat civil orga­nit­zada que ha empès el procés no ho per­do­na­ria (ni a cupai­res, ni a naci­o­na­lis­tes, ni a repu­bli­cans); sinó perquè en els pri­mers com­pas­sos de la legis­la­tura ja s'han produït moments d'entesa que fan pre­sa­giar un final, pos­si­ble­ment, feliç. La decisió de seure con­jun­ta­ment els grups par­la­men­ta­ris de JxSí i la CUP a la part esquerra de l'hemi­ci­cle és un pri­mer gest impor­tant per visu­a­lit­zar la força de l'inde­pen­den­tisme a la cam­bra cata­lana. Un bloc, un objec­tiu: la inde­pendència. El tan­ca­ment de files amb la nova pre­si­denta, Carme For­ca­dell, també és un signe posi­tiu. Però sobre­tot ho és la pre­sen­tació con­junta de la pro­posta de reso­lució sobre l'inici del procés cap a l'Estat català, el dia següent del ple de cons­ti­tució del Par­la­ment.

Una pro­posta d'aquest cali­bre, amb el mis­satge polític que suposa per al govern de Mari­ano Rajoy, és prou simp­tomàtica per enten­dre que la firma con­junta de Jordi Turull, Marta Rovira, Anto­nio Baños i Anna Gabriel no és perquè sí. Entre d'altres coses perquè el text regis­trat demana ini­ciar “un procés de des­con­nexió democràtica” que no esti­gui “supe­di­tat a les deci­si­ons de les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat, en par­ti­cu­lar al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal”, que decla­ren incom­pe­tent. La semàntica és impor­tant en aquests con­tex­tos de nego­ci­ació com­plexa, de política d'equi­li­bris felins, i la redacció de la pro­posta sem­bla per­me­tre intuir un acos­ta­ment de posi­ci­ons entre les dues for­ma­ci­ons; un des­di­bui­xa­ment entre les línies ver­me­lles de la CUP i les deman­des de JxSí.

El “qui” esde­vindrà la pedra de toc de tot ple­gat. Però els sem­pre espo­ru­guits cata­lans hau­rien d'enten­dre que els nous dipu­tats inde­pen­den­tis­tes no estan al Par­la­ment per fer el que seria el ridícul més gran de la història d'aquest país. For­ca­dell, en els seus pri­mers pas­sos com a pre­si­denta, ja va par­lar d'una legis­la­tura curta, excep­ci­o­nal. Entenc, entre tot el que s'està pro­duint, que només un cata­clisme polític (sem­pre pos­si­ble, és clar) podria dila­pi­dar el tre­ball fet, sot­to­voce, entre les dues for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia