Opinió

Avui és festa

Guerra

La guerra és un fenomen consubstancial a la nostra cultura

L'hor­ror de París ens ha donat un petit tast del perquè milers i milers de per­so­nes fugen dels països en guerra. Ho deia fa uns mesos el Dr. Ayman Mos­tafa, un sirià que ara tre­ba­lla en un hos­pi­tal de Malta: “Sí, vaig per­dre-ho tot, la meva dona i la meva filla ofe­ga­des al Medi­ter­rani en la fugida. Sabíem que era arris­cat, però era la millor opció i, sí, tor­na­ria a fer-ho.” Com a bon metge aquest home deso­lat recor­dava que “ata­quem els símpto­mes però no pas la malal­tia”. Ara el pre­si­dent Hollande –amb pompa fran­cesa i retòrica de Bush– ha decla­rat que França “està en guerra”. Tot a punt, doncs, per assu­mir que, com sem­pre en qual­se­vol guerra, la pri­mera víctima serà la veri­tat. L'obs­ce­ni­tat de la guerra torna a envair el nos­tre ima­gi­nari. La guerra –es miri per on es miri– és un feno­men con­subs­tan­cial a la nos­tra cul­tura que es reflec­teix en la presència cons­tant de metàfores bèl·liques en el nos­tre llen­guatge. La lite­ra­tura de la guerra es divi­deix en dos cor­rents bàsics: a una banda el que es dedica a “cons­truir” l'ene­mic per després glo­ri­fi­car la guerra i exal­tar l'hero­isme patriòtic i, a l'altra, la lite­ra­tura tes­ti­mo­nial dels que la viuen en la seva carn i inten­ten expli­car no tant el que els homes fan a la guerra sinó el que la guerra fa als homes. D'aquest segon cor­rent n'acaba de sor­tir, en català, un extra­or­di­nari lli­bret fun­da­ci­o­nal: Històries de sol­dats d'Ambrose Bierce (Edi­ci­ons de 1984), tan intens en el tes­ti­moni com eficaç en la tècnica nar­ra­tiva. S'hi parla de la guerra civil ame­ri­cana a la mei­tat del s. XIX. De lla­vors ençà l'art de la guerra ha incor­po­rat noves tàcti­ques i noves tec­no­lo­gies i, avui dia, els sol­dats ja no en són les vícti­mes majo­ritàries. Els exèrcits occi­den­tals no volen bai­xes i tot ho fien als avenços tec­nològics. La nove­tat de les guer­res dels nos­tres dies és que ja, gai­rebé exclu­si­va­ment, el sofri­ment cau direc­ta­ment en la població i que l'equi­va­lent al “sol­dat des­co­ne­gut” d'altres èpoques són les piles anònimes de vícti­mes civils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia