A remolc del termòmetre

Els sense sos­tre són per als ajun­ta­ments un pro­blema d'imatge. Fan mal efecte, dor­mint al ras tapats amb car­trons, i per fora­gi­tar-los es fan ser­vir tècni­ques tan sibil·lines com ins­tal·lar bancs no horit­zon­tals perquè desis­tei­xin d'esti­rar-s'hi. I és per imatge –per la mala imatge que dona­ria que se sabés que un indi­gent ha mort con­ge­lat de mati­nada– que quan fa molt fred tots s'afa­nyen a ofe­rir-los pas­sar la nit en un alberg. I de dia? Se'n desen­te­nen, perquè pres­su­po­sen que ja s'escal­fa­ran com­prant car­trons de vi. A Lleida han fet un pas enda­vant, i els ofe­rei­xen aixo­pluc durant tot el dia, perquè el fred no para després d'esmor­zar. La pre­gunta és si con­ti­nu­a­ran pre­o­cu­pant-se per la situ­ació d'aques­tes per­so­nes quan faci bon temps.