Educació, només?

A Cata­lu­nya tenim més de cinc-cen­tes enti­tats reli­gi­o­ses que repre­sen­ten quasi la mei­tat de les que hi ha en tot l'Estat espa­nyol. Dels més de mig milió de musul­mans que hi ha ter­ri­tori català, números pot­ser impre­ci­sos, també prop d'uns cent mil es tro­ben a les comar­ques de Girona i la mei­tat d'aquests són d'ori­gen mar­roquí. Durant aquests dar­rers dies no he obser­vat can­vis en les mane­res de fer d'aquests col·lec­tius. Hi ha molta nor­ma­li­tat i la con­vivència habi­tual. Alguns ter­tu­li­ans de les ràdios i les tele­vi­si­ons afir­men que l'arrel té un ori­gen religiós i d'altres fan més referència a les polítiques econòmiques i soci­als que s'han dei­xat de fer. Sim­pli­fi­car-ho, com no es pot fer d'altra manera, és caure en els este­re­o­tips cone­guts. Girona ha tin­gut des de ja fa unes dècades l'índex d'immi­gració musul­mana més alt de Cata­lu­nya. Quan en la dècada dels anys noranta Cata­lu­nya, de mit­jana, tenia un 0,7 per cent d'immi­gració, al Baix Empordà ja tenia el 2 per cent. Actu­al­ment aques­tes dades estan sobre­pas­sa­des i, mal­grat això, el grau de cohesió i de pau social és molt alt. Les comar­ques de Girona, i a tot Cata­lu­nya també, gràcies a les polítiques edu­ca­ti­ves que s'han rea­lit­zat des dels anys noranta en la dis­tri­bució equi­li­brada dels alum­nes a les esco­les, ha gau­dit d'un clima enve­ja­ble de con­vivència i de pau social.

Les admi­nis­tra­ci­ons locals també han estat solidàries apor­tant solu­ci­ons mal­grat els migrats recur­sos econòmics. Girona, amb tots els mati­sos i pre­ven­ci­ons, el barri del Sec­tor Est de la ciu­tat rep des de fa dècades impor­tants inver­si­ons i ajuts econòmics, soci­als i edu­ca­tius que no sem­pre obte­nen el rèdit espe­rat. Però no tota la cohesió dema­nada ha de recaure prin­ci­pal­ment i única­ment en l'edu­cació. Quan resulta que l'esforç recau en l'acció edu­ca­tiva per­dem la referència que exis­tei­xen bar­ris degra­dats que con­cen­tren tota una població amb risc d'exclusió social. Qui són els res­pon­sa­bles que això passi? A pesar de les polítiques urbanísti­ques here­ta­des de temps ante­ri­ors, aquests bar­ris tenen la seva escola i els seus ser­veis.

És l'actu­ació de pro­xi­mi­tat la con­seqüència del dret que tot ciu­tadà té amb inde­pendència de la seva con­dició social o cul­tu­ral. Dis­tri­buir els alum­nes, fins on es pot, és una acció per inten­tar nor­ma­lit­zar al màxim la relació i con­vivència social. Cohesió és això, com ho és també l'orga­nit­zació del ter­ri­tori posant a dis­po­sició, per exem­ple, solars per ubi­car millor les esco­les i relli­gar així el ter­ri­tori.

El sis­tema edu­ca­tiu està pre­pa­rat per res­pon­dre als rep­tes actu­als. Les acti­tuds i els com­por­ta­ments soci­als a favor del fet dife­ren­cial no estan pre­vis­tos en cap de les ava­lu­a­ci­ons exter­nes cen­tra­des en les com­petències. Qui­nes altres eines ha d'acti­var, el sis­tema edu­ca­tiu, per fer front a les noves neces­si­tats? El model nou es troba en la cohesió edu­ca­tiva. L'impuls d'una nova visió de la inter­cul­tu­ra­li­tat implica la cohesió acadèmica, aque­lla que fa pos­si­ble l'èxit per a tots els alum­nes, sigui quina sigui la seva con­dició social i intel·lec­tual, cen­trada en les neces­si­tats dels seus col·lec­tius i no en la com­pa­ració entre països res­pecte a uns estàndards des­con­tex­tu­a­lit­zats.

Reconèixer que qual­se­vol alumne pot excel·lir en algun àmbit de la seva capa­ci­tat és ofe­rir-li unes opor­tu­ni­tats edu­ca­ti­ves úniques, que són l'antídot a les reac­ci­ons més extre­mes. Vol­dria aca­bar fent una referència a la nor­ma­lit­zació lingüística, peça clau en la cohesió social que alguns han vol­gut ata­car. Sense aquesta tam­poc podríem par­lar de cohesió i igual­tat d'opor­tu­ni­tats, prin­cipi irre­nun­ci­a­ble per una soci­e­tat cata­lana oberta, inter­cul­tu­ral i molt més cohe­si­o­nada del que alguns volen fer creure.