Puros

Sig­mund Freud, el pare de la psi­coanàlisi, ten­dia a pro­jec­tar sig­ni­fi­cats pro­funds i reve­la­dors en detalls apa­rent­ment inno­cents de la vida diària. Pot­ser per això uns seus alum­nes li van fer una broma mali­ci­osa en relació amb l'afició del mes­tre de fumar puros enor­mes en forma de pre­gunta: no seria aquesta incli­nació un detall reve­la­dor donada l'òbvia natu­ra­lesa fàl·lica dels cigars d'aque­lla mida? El gran home es va defen­sar de la insi­nu­ació res­po­nent que, a vega­des, “un puro és només un puro”. L'anècdota em remet a un moment deliciós del lli­bre de Pru­denci Ber­trana Jo!, memòries d'un metge filòsof. Ber­trana recrea l'ambi­ent del mani­comi de Salt (ara un modèlic hos­pi­tal psi­quiàtric) a començaments de segle, quan era diri­git pel pecu­liar psi­quia­tre Dídac Ruiz. Un dia, el direc­tor ate­nia un visi­tant il·lus­tre, el pre­si­dent de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, ins­ti­tució pro­tec­tora de l'hos­pi­tal. El doc­tor Ruiz li mos­trava, ufanós, els horts que cul­ti­va­ven els interns en l'espe­rit de la inno­va­dora tècnica que ano­me­na­ven labo­ro­teràpia per man­te­nir-los entre­tin­guts en fei­nes d'uti­li­tat per a la comu­ni­tat. Ales­ho­res se'ls apropa un paci­ent amb una pas­ta­naga a la boca en acti­tud de fumar-se-la osten­si­ble­ment. Les auto­ri­tats de seguida ente­nen la situ­ació i li fan comen­ta­ris con­des­cen­dents: “Carai quin puro! Que vagi de gust!”, etcètera. El boig els som­riu i els fa reverències, però quan s'han allu­nyat unes pas­ses es gira i crida: “Ei! Vostès, fotuts bur­ros, que això no és un puro: és una pas­ta­naga!” És evi­dent que el nos­tre malalt men­tal domi­nava per­fec­ta­ment les poten­ci­a­li­tats del llen­guatge simbòlic i es va per­me­tre fer-los un joc de rol sen­sa­ci­o­nal que con­sis­teix en un boig que es fa pas­sar per boig... i els savis cauen en la trampa! El nos­tre home, des de Salt, li estava envi­ant un mis­satge a l'autor dels grans trac­tats de la psi­co­lo­gia moderna: “Doc­tor Freud, esti­gui tran­quil, a vega­des un puro és un puro i a vega­des una pas­ta­naga és una pas­ta­naga.”