Participar

Sovint els arqui­tec­tes o el polític de torn tenen un somni. Es tro­ben amb un espai que s'ha d'urba­nit­zar o que s'ha de refer i la ima­gi­nació se'ls des­boca. En més d'un i de dos pobles s'han fet obres que poden ser molt boni­ques estètica­ment però que, a l'hora de la veri­tat, no acon­se­guei­xen tenir el sen­tit pel qual havien estat con­ce­bu­des. Bàsica­ment perquè es perd de vista un ele­ment impres­cin­di­ble: la fun­ci­o­na­li­tat, l'ús que els veïns n'han de fer. I per això ini­ci­a­ti­ves com la de Teià de con­sul­tar als seus ciu­ta­dans com volen la prin­ci­pal plaça del poble són llo­a­bles. Sobre­tot perquè qui s'hi ha de sen­tir còmodes són ells. I també té un altre efecte, per al govern. Si mai la plaça no agrada, podrà al·legar que va fer el que es va triar.