A la porta d'Europa

Que­den enrere aque­lles revo­lu­ci­ons que es van ano­me­nar pri­ma­vera àrab. A Síria, de l'espe­rança de l'ober­tura del règim es va pas­sar a l'hor­ror d'una guerra que ha dei­xat imat­ges que han que­dat gra­va­des: des de l'ús d'armes químiques con­tra població civil fins a bar­cas­ses ple­nes de famílies tra­ves­sant el mar Medi­ter­rani. Des de fa uns mesos, el con­flicte sirià truca a la porta d'Europa. Era una guerra llu­nyana, però ara fa nosa. L'onada de refu­gi­ats molesta els governs i dóna ales a l'extrema dreta. I la res­posta euro­pea? Pagar Tur­quia perquè faci la feina que els governs no estan dis­po­sats a fer. I, men­tres­tant, milers de per­so­nes viuen atra­pa­des en fan­gars, pas­sant fred i gana, però sem­bla que això no importi a ningú.