L'Andrés, la gla i el roure

La per­sistència dels agents de la pro­pi­e­tat immo­biliària (API) giro­nins de man­te­nir la seva inde­pendència res­pecte de l'ens col·legial espa­nyol del seu sec­tor els ha por­tat fins al punt que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Madrid els ha inha­bi­li­tat. Aquest és un dels diver­sos fronts judi­ci­als que tenen oberts pel sol fet de voler man­te­nir una relació de bila­te­ra­li­tat amb els API espa­nyols, en comp­tes d'un lli­gam de sub­missió. Els giro­nins van ser els pri­mers a rebel·lar-se, però tot seguit s'hi van sumar els API bar­ce­lo­nins i els llei­da­tans. I a Madrid se'ls va des­per­tar l'estima de cop en veure que els volava el 40% de les seves quo­tes. O sigui, com diuen ells, por el interés te qui­ero, Andrés. Que, traduït al català, vin­dria a ser donar una gla per fer cagar un roure.