L'enèsima

La renúncia d'Albert Ballesta a l'alcal­dia de Girona i el procés suc­ces­sori “natu­ral” en la per­sona de Marta Madre­nas tanca un període con­vuls a la capi­tal. El mal gust de boca tar­darà a mar­xar, però. Els giro­nins no ente­nen com va fallar “tota” la maquinària legal i comu­ni­ca­tiva.

Tant mala­ment va fun­ci­o­nar la secre­ta­ria muni­ci­pal perquè no es dones­sin les habi­tu­als pau­tes i reco­ma­na­ci­ons en totes i cadas­cuna de les grans deci­si­ons com van ser la presa de pos­sessió, el sou i el car­tipàs?

No hi va haver qui, amb sen­tit del deure i de la cor­recció polítics, donés un cop de mà a les inde­ci­si­ons i errors de pro­ce­di­ment en cada un dels actes motiu d'incre­du­li­tat gene­ral? Quin va ser el paper dels regi­dors de l'equip de govern durant tot aquest trist afer?

Pro­ba­ble­ment s'ha gene­rat una falsa polèmica a l'entorn del sou de l'alcalde, que defen­sava, si més no a la baixa, el que per indem­nit­za­ci­ons i sou de par­la­men­tari rebia l'alcalde Puig­de­mont. O és que l'alcalde de Girona no ha de tenir un sou digne com l'han tin­gut els seus ante­ces­sors?

La dita popu­lar més repe­tida aquests dies ha estat “allò que comença mala­ment, acaba mala­ment”. Jo encara rebla­ria el clau i diria: “El que comença mala­ment, té el risc d'aca­bar pit­jor.” I no sols ha estat així, sinó que d'aquí a tres anys hi pot haver la repi­cada final, seguint amb el símil de les cam­pa­nes.

Res és el que sem­bla. Quan es fa referència al retorn a la nor­ma­li­tat recor­dem els acords entre CDC i Demòcra­tes. Segons els acords, el número dos i per estricte ordre de pre­lació, l'alcalde hau­ria d'haver estat Isa­bel Muradàs, de Demòcra­tes.

La tesi que les coses tor­nen a ser “nor­mals” tam­poc se sosté quan es crea la vice­al­cal­dia per a Edu­ard Ber­loso, també de Demòcra­tes. I tam­poc és nor­mal que la crisi ante­rior ori­gi­nada pel pacte fallit amb C's i el PP es resolgués per unes decla­ra­ci­ons de l'actual por­ta­veu de l'equip de govern, Car­les Ribas. Lli va tocar fer de dolent d'una pel·lícula que tor­nava a l'argu­ment ori­gi­nal. Però el nou pacte torna a evi­den­ciar que els silen­cis, més impor­tants que les parau­les, des­co­brei­xen les tra­mo­ies de palau.

El males­tar en l'equip de govern és de grans dimen­si­ons. Només cal veure les cares dels regi­dors i regi­do­res a l'acte de dimissió fet públic als mit­jans. “Amb la cara es paga” o “la cara és el reflex de l'ànima”. No cal dir més.

De sor­presa en sor­presa hem dei­xat en el pas­sat dos alcal­des, un d'ells impro­vi­sat i breu, bona per­sona, dia­lo­gant i pro­per, però un ges­tor per des­co­brir i man­cat de per­fil nego­ci­a­dor. Pot­ser hau­ria estat un bon alcalde, no ho sabrem.

Ara, els bons desit­jos són per a la nova alcal­dessa. Fins ara la meva experiència per­so­nal té clarobs­curs. Espero que el temps em canviï l'opinió i que les noves res­pon­sa­bi­li­tats millo­rin l'estil comu­ni­ca­tiu. Al final, el pri­mer joc d'estratègia ha estat gua­nyat pel PSC de Pane­que, que ha aga­fat Roca en fora de joc. Es veu que Puig­de­mont i Iceta han anat per feina. L'equi­li­bri amb Demòcra­tes es manté ines­ta­ble. De moment, entre alcal­des, cam­pa­nes i acords a Palau, hem estat ben entre­tin­guts.En les pro­pe­res muni­ci­pals, d'aquí a tres anys, tot l'enre­nou pas­sarà fac­tura a aquells que no han sabut o no han vol­gut estar a l'altura de les cir­cumstàncies.