Opinió

Tribuna

Universitat precària

“Invertir
en la universitat
és rendible

Les uni­ver­si­tats públi­ques es man­te­nen fona­men­tal­ment amb impos­tos. Les matrícules dels estu­di­ants repre­sen­ten una apor­tació força més petita. Una altra font d'ingres­sos són els pro­jec­tes de recerca, públics i pri­vats. En temps de crisi, la recap­tació d'impos­tos baixa i, per tant, les sub­ven­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons a les uni­ver­si­tats, que s'han d'espa­vi­lar per com­pen­sar-ho, i se'n sur­ten força bé. Fa poc s'ha publi­cat que la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona està entre les cent millors del món segons el QS World Uni­ver­sity Rankings by Sub­ject. El mateix passa amb altres rànquings, i les uni­ver­si­tats cata­la­nes, en gene­ral, solen sor­tir-ne prou ben para­des. Inver­tir en la uni­ver­si­tat és ren­di­ble. Un estudi de fa uns mesos de la Lliga d'Uni­ver­si­tats Euro­pees de Recerca mos­tra que la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona genera un impacte econòmic de 4,97 euros per cada euro rebut. Aquest ren­di­ment, basat sobre­tot en la recerca i la trans­ferència de resul­tats, és posi­tiu, però pot ama­gar que aquesta neces­si­tat de bus­car recur­sos fa que la funció docent pugui que­dar rele­gada.

Actu­al­ment es debat que es vul­gui
impo­sar el model 3+2 (3 cur­sos de grau i 2 de màster), enfront de l'actual, en què els graus solen ser de qua­tre anys. L'accent de la dis­cussió no està en si calen tres o qua­tre anys per for­mar un gra­duat, sinó en el fet que les matrícules dels màsters són més cares, i si el grau és més curt serà més neces­sari fer un màster més llarg. Si les sub­ven­ci­ons públi­ques fos­sin més altes el pro­blema no exis­ti­ria. No es dis­cu­teix de docència i con­tin­guts, sinó de diners.

Una altra con­seqüència de la migra­desa econòmica actual és que la repo­sició de les bai­xes de pro­fes­so­rat senior no se sol fer amb pla­ces de nivell equi­va­lent, sinó amb llocs de tre­ball de nivell infe­rior, més o
menys pre­ca­ris. En gran part és per raons econòmiques, però també per la tendència actual a evi­tar posi­ci­ons esta­bles, que s'asso­cien amb el bes­can­tat fun­ci­o­na­riat. Aquests nous pro­fes­sors joves, la majo­ria amb uns currículums de recerca excel·lents, saben que per man­te­nir-se han de seguir pro­duint recerca, i això com­porta el risc que els seus interes­sos docents pas­sin a un segon terme. Seran grans espe­ci­a­lis­tes, però no podran dedi­car-se gaire a conèixer el con­junt del seu àmbit de conei­xe­ment i les rela­ci­ons amb altres camps, i donar una for­mació prou àmplia als seus dei­xe­bles. La lli­ber­tat d'inver­tir temps i esforços a fer de mes­tre, i no sim­ple­ment de bon sub­mi­nis­tra­dor de dades, només la pot tenir el pro­fes­sor, que també ha d'inves­ti­gar, però que no està angoi­xat pel currículum. Pot­ser cal recor­dar el que deia Lluís Mun­tada a El Punt el setem­bre del 2009: “Les con­di­ci­ons labo­rals que sovint han estat pre­sen­ta­des com un pri­vi­legi dels fun­ci­o­na­ris, en rea­li­tat són drets que, en nom de la justícia, hau­rien de ser apli­cats de manera uni­ver­sal a tots els àmbits pro­duc­tius.” És clar que es pot abu­sar de la con­dició de fun­ci­o­nari, i jo en sóc. Per tant, podeu con­si­de­rar les meves opi­ni­ons sos­pi­to­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia