Opinió

LA GALERIA

Envoltat de dones

A la tarda, vaig al centre de dia del poble a veure un malalt, hi ha quatre noies que porten tota la gestió i s'hi passen el dia sencer

Sobre­tot hi vaig pen­sar ara quan se celebrà el dia de la dona tre­ba­lla­dora. I pen­sant-hi, pen­sant-hi, vaig fer el recompte femení d'un dia qual­se­vol.
Va resul­tar això: m'alço del llit i poso la ràdio: és una dona, la Mònica, la qui diri­geix i porta un pro­grama de cinc o sis hores. Després d'esmor­zar anem a Olot. A l'apar­ca­ment de la plaça Cata­lu­nya, una noia dóna la ben­vin­guda davant l'expe­ne­dor de tiquets i està al
cas de tot. A la lli­bre­ria El Drac, una senyo­reta dar­rere el tau­lell ven dia­ris, revis­tes i lli­bres. Vaig cap a la Neva­te­ria (excel·lent cafè, per cert), tres noies ser­vint la cli­en­tela. Davant per davant quasi, entro a la bibli­o­teca: a recepció, dues noies i al pri­mer i segon pis, dues noies més per aten­dre els cli­ents lec­tors. Anem a com­prar pa al car­rer de Sant Rafel, tres noies tallen, embo­li­quen i cobren. De tor­nada, parem a dinar al Ver­ti­sol de les Pre­ses, tot són noies i dones: la que pren les coman­des, les que ser­vei­xen, la que fa les
fac­tu­res. Apro­fito per anar
a com­prar plan­ter; a can Morera hi ha dues dones que ser­vei­xen i acon­se­llen. Arri­bats al poble, a mitja
tarda, vaig al dis­pen­sari; trobo la Mercè dar­rere el tau­lell de recepció, dues infer­me­res i una doc­tora. Sor­tint del dis­pen­sari, cap a la farmàcia amb les recep­tes; hi ha dues dones expe­nent col·liris, xarops i píndo­les. Apro­fito per anar a com­prar folis, la lli­bre­ria la porta l'Eva i el seu nom consta sobre la porta. Com que és aquí mateix, passo a fer un cafè al bar El Firal; tres noies dar­rere la barra, ser­vint i fac­tu­rant. A can Mar­tori, a la plaça per com­prar un parell de crois­sants, és una dona la que des­patxa. I a l'agro­bo­tiga, davant la car­re­tera d'Olot-Santa Coloma, dues dones pesen, col·loquen pro­duc­tes, cobren. Ja que sóc aquí, m'arribo a la ben­zi­nera de les Pla­nes, és una noia qui m'engega la bomba de com­bus­ti­ble i em cobra els qua­ranta euros de gaso­lina.

A la tarda, vaig al cen­tre de dia a veure un malalt,
hi ha qua­tre noies que por­ten tota la gestió i s'hi pas­sen el dia sen­cer. Per a diligències, a l'ajun­ta­ment del meu poble, sem­pre, al davant, hi ha tres dones que ate­nen i por­ten tots els assump­tes muni­ci­pals. Tot dones també al cen­tre d'infor­mació turística que hi ha a l'antiga estació del tren d'Olot. Però vet aquí que al ves­pre-nit en un par­tit de fut­bol impor­tant –diuen–,
el Barça falla estre­pi­to­sa­ment i queda fora d'Europa. Tot eren homes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia