Són esquerra?

Les grans for­tu­nes que defrau­den –rics de veri­tat– es fre­guen les mans quan par­tits dits d'esquerra pro­po­sen apu­jar els impos­tos que paguen tre­ba­lla­dors i jubi­lats. Aquests dies reci­ten un altre cop la can­ta­re­lla ins­pi­rada en la ignorància ingènua o en interes­sos fos­cos: que paguin més els que ja ho decla­ren tot. No diuen que abans d'aug­men­tar impos­tos cal obli­gar que tot­hom en pagui. És la can­ta­re­lla pla­ent als apro­fi­tats de l'eco­no­mia sub­mer­gida, sicavs i soci­e­tats fan­tasma dins i fora de para­di­sos fis­cals. En un país amb xifres colos­sals de frau és propi de la dreta ego­ista fer pagar més als qui ja ho paguen tot. La Gene­ra­li­tat ha de recap­tar més. Però ¿només a costa de la gent hon­rada? ¿Per què els par­tits d'esquerra no posen la lluita con­tra el frau com a pri­mera fita fis­cal? ¿Per què opten per la solució hipòcrita d'incre­men­tar la recap­tació per l'IRPF, con­fis­ca­dora de sala­ris i pen­si­ons? Diuen, de bona o mala fe: “Que paguin més els que gua­nyen més.” Ama­guen que els que paga­ran més són “els que ho decla­ren tot”: assa­la­ri­ats i pen­si­o­nis­tes, sense excepció; i autònoms, page­sos i empre­sa­ris hon­rats. Fa pena que aquesta esquerra, ali­ada poten­cial de rics esta­fa­dors, ignori la seva pròpia tra­dició a la Cata­lu­nya repu­bli­cana. Fou un minis­tre català, Jaume Car­ner i Romeu, l'autor de la llei espa­nyola del 1932 que feia pagar per sig­nes externs. Pagava més qui més gas­tava en cot­xes, joies, embar­ca­ci­ons i residències de luxe. Car­ner era un pro­gres­sista intel·ligent, trans­pa­rent, amb sen­tit comú.