Conflictes al govern

Un govern és un grup de per­so­nes amb uns objec­tius més o menys com­par­tits. Des del moment que par­lem de mol­tes per­so­nes amb diver­sos graus de res­pon­sa­bi­li­tat, és inhe­rent a la seva natu­ra­lesa que hi hagi con­flic­tes, dis­cus­si­ons, llui­tes més o menys sor­des per espais de poder i per impo­sar els punts de vista pro­pis per sobre dels altres. El resul­tat és sem­pre un acord més o menys sòlid amb renúncies i ces­si­ons de totes les parts en graus diver­sos. En cas con­trari, el govern fra­cassa i ha de ser reem­plaçat.

Si estem d'acord amb aquesta pre­missa, també coin­ci­di­rem que els governs actuen davant d'aquest fet de dues mane­res: d'una banda, els governs que ama­guen aques­tes divergències i exhi­bei­xen –o inten­ten exhi­bir, habi­tu­al­ment amb escàs èxit– una imatge monolítica de soli­desa i de coor­di­nació abso­luta entre uns mem­bres del govern que supo­sa­da­ment com­par­tei­xen al 100% les seves polítiques. De l'altra banda, els governs que no acon­se­guei­xen –o no volen– trans­me­tre aquesta falsa imatge i mos­tren les seves misèries i les seves ver­go­nyes, exhi­bint ober­ta­ment els seus des­a­cords, i fins i tot fent ser­vir el ressò públic de palanca per afa­vo­rir els seus postu­lats. És un espec­ta­cle lleig, però pre­fe­reixo aquests últims. Són més trans­pa­rents i demos­tren que hi ha vida, que es volen fer coses, que hi ha volun­tat d'anar enda­vant.