Monopolis

Tot i la dis­cussió afer­ris­sada als mit­jans i al car­rer sobre qui ha exer­cit més violència al llarg del desa­llot­ja­ment dels que ocu­pen el Banc Expro­piat de Gràcia (els que per dreta llei en tenen el mono­poli? O els que cre­uen que per actuar en defensa pròpia cal tren­car-lo?) s'ha comen­tat més aviat poc les con­tra­dic­ci­ons en què tota aquesta violència sem­bla haver sumit l'alcal­dessa de la ciu­tat. Al con­trari dels seus fla­mants socis del PSC (que durant els 30 anys que mana­ven a Bar­ce­lona no para­ven de desa­llot­jar oku­pes, des dels de la CNT del car­rer Por­ta­fer­rissa el 1984 fins als de Can Ricart el 2006) Ada Colau havia donat suport al movi­ment okupa abans de fun­dar la PAH. Pel que fa al Banc Expro­piat, però, ha dit pri­mer que és un assumpte d'enti­tats pri­va­des; segon, que els veïns hau­rien de nego­ciar amb els oku­pes; ter­cer, que els oku­pes han estat massa vio­lents; quart, que els Mos­sos també... Tot ple­gat fa la impressió d'una certa con­fusió (encara més, al seu web, blog i compte de Twit­ter no he sabut loca­lit­zar cap referència a aquest tema). Quan l'eco­lo­gista i exac­ti­vista social Joan Saura es va con­ver­tir en con­se­ller d'Inte­rior amb la bene­dicció del tri­par­tit, el (gran) dibui­xant Fer­re­res el va retra­tar tre­mo­lant davant d'una colla de poli­cies d'aspecte agres­siu, alhora que pre­gun­tava al pre­si­dent Mara­gall: “No m'hau­ries pogut fer cap del depar­ta­ment de parcs i jar­dins?” Ja se sap: tenir poder damunt el car­rer en què abans pro­tes­ta­ves sem­pre pro­du­eix un cert ver­ti­gen.