Calories o exercici

L'obe­si­tat segueix essent un pro­blema. Orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals com l'OMS (Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut) donen con­sells per com­ba­tre-la, i els esta­tals i naci­o­nals ho fan de manera més con­creta, mit­jançant polítiques sanitàries i la legis­lació ali­mentària. Sense anar gaire lluny, fa molt pocs dies que el But­lletí Ofi­cial de l'Estat ha publi­cat una ordre del Minis­teri de la Pre­sidència per la qual “es crea l'òrgan admi­nis­tra­tiu encar­re­gat de l'exe­cució del pro­grama de suport a la cele­bració de l'esde­ve­ni­ment d'excep­ci­o­nal interès públic Pre­venció de l'obe­si­tat. Alleu­ge­reix la teva vida”.

Una manera d'infor­mar és a través de l'eti­que­tatge nutri­ci­o­nal dels ali­ments, que ens diu les calo­ries que apor­ten (per 100 grams, o per ració habi­tual, que és més fàcil de valo­rar). És una dada clara, però sem­bla que no tot­hom l'entén prou bé. Una altra manera de fer-ho, més il·lus­tra­tiva, és indi­car la pro­porció de calo­ries que aporta l'ali­ment res­pecte al total que es neces­si­ten al dia. Als Estats Units mol­tes cade­nes de res­tau­rants ja ho fan, i sem­bla que els seus cli­ents men­gen menys que els d'esta­bli­ments que no ho indi­quen, encara que això no passa sem­pre. Però, és agra­da­ble un àpat havent d'estar pen­sant en calo­ries?

Per con­tri­buir a evi­tar o reduir l'obe­si­tat s'ha de men­jar amb mode­ració i fer exer­cici. Un tre­ball recent del Depar­ta­ment de Fisi­o­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Gra­nada con­clou que l'exer­cici és més bene­ficiós que men­jar un 30% menys en el cas de les per­so­nes obe­ses, i aquest abril, Shir­ley Cra­mer, al Bri­tish Medi­cal Jour­nal, pro­posa que, més que les calo­ries, seria més ente­ne­dor i eficaç indi­car l'exer­cici que cal­dria fer per gas­tar-les. Per “cre­mar” una llauna d'una beguda refres­cant “nor­mal” (amb sucre, 130 qui­lo­ca­lo­ries), s'hau­rien de cami­nar uns 26 minuts, o fer-ne uns 24 de bici­cleta a velo­ci­tat mode­rada, i una presa de xoco­lata d'uns 8 grams (43 qui­lo­ca­lo­ries) repre­sen­ta­rien uns 10 minuts de cami­nar o 8 de bici­cleta. Si aquesta pro­posta pros­pera, les eti­que­tes dels ali­ments ens diran quin exer­cici hem de fer per no acu­mu­lar greix. Però, Simon J. Howard, a la mateixa revista d'aquest maig, plan­teja certs dub­tes a l'hora de for­mu­lar aques­tes dades, perquè una cosa són les calo­ries que ens sobren i una altra les que el cos neces­sita per fun­ci­o­nar, encara que no fem exer­cici.

És un fet que també ajuda a no engrei­xar-se la qua­li­tat de la dieta, i no només la quan­ti­tat que expres­sen les calo­ries, i que no tot s'acaba reduint grei­xos i sucres i aug­men­tant les proteïnes. I hem d'afe­gir la importància de l'acti­vi­tat física i de man­te­nir un pes rao­na­ble, que no vol dir estar massa prim. Però no totes les per­so­nes res­po­nen igual al con­trol de calo­ries i a l'exer­cici. En defi­ni­tiva, mal­grat totes aques­tes con­si­de­ra­ci­ons, també seguei­xen vigents dues cone­gu­des fra­ses del pro­fes­sor Fran­cisco Grande Covián (1909-1995): “Les úniques calo­ries que no engrei­xen són les que es que­den al plat” i “s'ha de men­jar de tot però en plat de postres”.