Una soferta campanya electoral

Aquesta ree­dició de la cam­pa­nya elec­to­ral està sent més aviat soferta, en tots els sen­tits. No hi ha grans mis­sat­ges –o com a mínim no n'hi ha cap d'inèdit–; els par­tits, perquè ho han entès o perquè s'hi han vist obli­gats, tant se val, han apos­tat per fer una cam­pa­nya de petit for­mat, i els car­rers, gràcies a Déu, no estan envaïts pels car­tells elec­to­rals. Així, la cam­pa­nya flu­eix com aquell qui no vol, gai­rebé en un segon pla. Que això no ens faci obli­dar, però, que les urnes hi tor­na­ran a ser d'aquí a uns dies, espe­rant vots. I que, mal­grat l'embo­lic que tenen, el que passi a Madrid pot deter­mi­nar el desen­vo­lu­pa­ment del procés a Cata­lu­nya. Tenim feina aquí però també tenim feina allà. Per tant, dei­xin fluir aquesta soferta cam­pa­nya i, el 26-J, omplin l'urna.